L'amor és caure, però on?

No se com fer-ho, com dir-ho com viure amb això, no ho puc pas canviar com si fos la roba que porto, no ho puc suportar més.

L'amor fa mal, encara que diguin el contrari, fa mal. sobretot si no és correspost, fa mal veure com caus en un abisme on no hi ha ningú que et salvi, caus sola i sola hauras de tornar a aixecar-te. Estic caient, fa temps que caic i encara no veig el final però cada cop em sento mès sola, cada cop tinc més clar que no hi ha ningú.
Que caic sola.

Amor?

Si pogues explicar com em sento amb paraules. Si hi hagues una paraula que resumi aquests sentiments de abandó  solitud, cor trencant, desesperança,... Si hi hagues algu que em pogues comprendre  ajudar. I si la persona que m'ha provocat tots aquests sentiments és la única que pot ajudar-me?

I sempre queda el dubte del que serà, que hauria set. Estic en un moment en que tinc un cacau de sentiments i no se que fer. Me enamorat de la única persona que em fa mal i això que jo sàpiga no es molt bo que diem.

“No, you don't know what it's like
When nothing feels all right
You don't know what it's like
To be like me
To be hurt
To feel lost
To be left out in the dark
To be kicked when you're down
To feel like you've been pushed around
To be on the edge of breaking down
And no one's there to save you
No, you don't know what it's like
Welcome to my life” 
― Simple Plan