Perquè no sóc prou forta? perquè m'agradaria marxar?, desapareixer d'aquest món per no fer mal a ningú més. Per que va tant de mal? em sento desolada i no sé com animar-me. Necessito parlar amb alguna persona però no tinc ningú amb qui parlar. M'agradaria poder treure'm aquest per que tinc al cor. Parlar, explicar-ho tot i no haver-ho descriure. T'estimo perquè m'ignores o per que em sento ignorada perquè? per que? per que?
Tinc fred, no se on sóc. Estic sola. Tots és negre, gris fosc. Hi ha alguna persona? Començo a plorar, a intentar recompondre'm a intentar ser jo mateixa un altre cop. No ho aconsegueixo. Només tinc els records dolorosos que no em volen abandonar no em deixen estar i em recorden de tot el que mai tindré i sempre he desitjat. Papallones.
Volen, lliures, de colors sobre el fons negre. Una es posa a la meva mà, la contemplo fascinada mentre les llàgrimes continuen rodolant galtes avall. Per que? Per que s'ha posat a la meva mà no la mereixo no mereixo que em toqui una criatura tant meravellosa moc la mà violentament per que marxi però no ho fa es queda quieta aferrada a la meva mà. Em dona esperances?
Ho sento. Torno a plorar. Ho sento, ho sento, ho sento no sóc suficientment forta li dic. Però ella no marxa.
T'estimo i lluitaré per tu sempre, sempre et protegiré.
Obro els ulls, estic estirada al meu llit amb el coixí xop, no estava dormint però, on han anat les papallones? Les meves papallones de l'esperança.
Tornarà quan les necessiti, d'això estic segura. I sé que tinc forces per lluitar per el que realment estimo.
