Sempre passa alguna cosa que em fa sentir sola i deixada de banda cosa que es mentida per que és mentida sii si que ho és. Sóc important i tinc el meu lloc i tinc gent que m'estima i encara que diuen que naixem i morim sols això és el de menys perquè aquests instants són importants però petits mooolt petits i ningú els recorda el que recordem són moments que em triat viure o moments que han passat perquè si per que el món flueix i de tant en tant va be que flueixi per dins teu deixar que entri que s'apoderi de tu, de deixar-te anar i no preocupar-te per el que vindrà, només fer i sentir.

Com em sento? Doncs com si estigues a punt d'estellar, com si tingues una pressió al pit que no em deixa respirar i no sé que és no sé que provoca aquesta sensació. I tinc ganes de plorar de deixar-ho tot anar però no puc, no vull. Vull ser valenta i no plorar per coses que no entenc per sentiments desconeguts que m'aclaparen, vull somriure per qualsevol cosa i lo més important vull trobar alguna cosa a dir.