Les millors coses de la vida arriben sense voler.

Tu i Jo

Fer el que realment volem, el que ens agrada i el que ens apassiona. Viure a la nostra manera, sense que ens importi el que els demes opinen.

Jo tampoc se viure, estic improvisant.

Imagina-ho amb color

Es probable que et trobis en aquests dies en els que no li trobes el sentit a res. Potser que no t’agradi el que fas, el que tens, el que no tens… Moltes vegades ens torturem pensat en coses que verdaderament no mereixen la pena, i ens creiem les persones menys afortunades del mon. A vegades es millor mirar al nostre voltant amb altres ulls, i somriure, perquè vaja, no tot esta tan malament al capdavall. No passa res per sentir-se mal algun dia, ja en vindran de millors. I no passa res per perdre una oportunitat que creiem la ultima. Perquè sempre, sempre, n’apareix una segona quan menys t’ho esperes. Per les segones oportunitats. I per aquesta vida, que quant més la visc més em sorprèn, i més m’agrada. Per tots els que volen passar del blanc i negre al color.

Llença't

Sempre solen dir-nos que hem de pensar les coses, pensa això abans de fer-ho, pensa el que dius abans de dir-ho; però no crec que pensar acostumbra a ser el correcte, hem de tenir les coses clares i es incompatible amb el pensar coses, no necessitem pensar perquè ja sabem el que volem, actuem amb les nostres idees, seran segur les correctes, si pensem, canviarem la nostra idea, i dubtarem, aquí sortirà la opció d’equivocar-nos, si deixem de fer el que creiem que és adequat perdríem la nostra personalitat i farem l’error més gran que podem fer, fallar-nos a nosaltres mateixos. L’experiència que tenim cadascú acustumbrem a tenir-la pels errors comesos, segurament que hem pensat i donat voltes abans de fer-ho, no ens arrepentirem de res, perquè sabrem segur que el que vam fer en aquell moment era la nostra idea, que desprès tindrà un resultat o un altre però era nostra, nosaltres mateixos.

Shine

Avui tinc ganes de brillar, d'il·luminar el dia i alegrar-lo a algú.

Avui tinc ganes de donar i de rebre, de deixar i de sorprendre.

Deixa'm brillar, encara que només sigui un dia unes hores, 

deixa'm brillar com mai ha brillat ningú com si avui s'acabes el món per a mi i totes les meves forces s'unissin per fer la última llum, la més forta i més maca de tota la meva vida.

Vull brillar per donar-me a conèixer al món, al meu món.

Torna a brillar, torna a fer-te veure, surt d'enmig de les ombres i torna a brillar.

Brilla amb mi.

Saber qui ets

Ella mai no havia tingut clar qui era, ni abans i, certament, tampoc ara. El que sí que tenia clar era qui volia ser. El fet és que, a l'institut, ningú no vol saber qui ets, sinó qui no ets.

És molt més fàcil clasificar-te d'aquesta manera, i a ella l'havien classificada com a <Ningú>.

Però ara les coses estaven a punt de canviar, ella ja s'ocuparia que fos així.

Estava llesta per sortir a veure món, el volia a veure a través dels ulls d'algú altre.

De qui fos, però no amb el seus.

Tothom alguna vegada ha desitjat ser una altre persona, en un altre lloc i situació. Em sembla que ningú o casi ningú ha desitjat ser ell mateix cap cop de la seva vida; però el que si que sé segur és que no et pots canviar a tu mateix per molt que ho desitgis...

O potser si.