Let it rain

Quan necessites parlar amb algu, ningú esta disponible i quan no tens res a dir tothom esta connectat.

Per tots

Hi ha persones que marquen, n'hi ha que passen sense deixar cap rastre i n'hi ha que desitges que es quedin al teu costat tota la teva vida. Per totes aquestes persones els regalo el meu amor incondicional que és l'únic que els puc oferir tant gran com el que ells m'han donat a mi.

Mai mes

Vaig entrar. Ja m'ho coneixia no era la  primera vegada que hi anava i tampoc seria l'última.
Allà era on el temps s'aturava on les persones mostraven qui realment eren i on es decidia la vida.
Ara un lloc màgic, diferent, era com una gran sala d'espera on la gent que voli agafava el seu número de torn i esperava.
Era el traspàs entre un final i un nou principi era l'espai entre el punt final i la lletra capital del nou paràgraf era un instant o tota una eternitat i tothom ho coneixia erra el primer lloc conegut i l'últim. Era l'espai que en vida s'oblida i en mort es recorda. Era l'inici de tot i seria el final.
En aquell espai hi era tothom, tothom i passava en un moment o altre, era el que anomenariem cel o infern en vida.
Era l'espai on vivien els somnis, tot junts sense fer-se nosa i passant coordinadament. Cada somni que hom havia tingut es manifestava allà, cada desig del subconscient era allà. Per això aquest lloc era un lloc agradable perquè tothom el veia a la seva manera, és plurifacetic i la imaginació de cada persona és el canvi.
Un lloc etern, el qual, tornaré vagada rere vagada. Retrobant el meu verdader jo per tornar-lo a perdre, vida rere vida.

Riu

Un dia vaig aprendre que comences a viure la vida quan entens que res és etern.

Continua

Mentre quedi per dir una paraula, mentre quedi una paraula per a mi, mentre puguis regalar-me un somriure, continuaré vivint sense rendir-me.

Jo

Sóc la que riu sense raó, la que plora quan esta deprimida, la que canta encara que pugui ploure, la que crida per qualsevol cosa, la que s’il·lusiona, la que viu en un mon ple de fantasia, la que salta, balla, disfruta la vida. La que creu que els petits detalls marquen la diferencia, la que creu en el contes de fades, la que s’il·lusiona amb qualsevol burrada… La que s’entrebanca dos cops amb la mateixa pedra, la nena que per molt que ho intenti no serà perfecte. Però la que sempre es pregunta, algú ho és? I si la resposta es sí, es torna a preguntar, i de veritat aquesta persona és feliç? Tenir defectes dels quals poder riure’s, és el que fa que la vida no sigui avorrida.

Les millors coses de la vida arriben sense voler.

Tu i Jo

Fer el que realment volem, el que ens agrada i el que ens apassiona. Viure a la nostra manera, sense que ens importi el que els demes opinen.

Jo tampoc se viure, estic improvisant.

Imagina-ho amb color

Es probable que et trobis en aquests dies en els que no li trobes el sentit a res. Potser que no t’agradi el que fas, el que tens, el que no tens… Moltes vegades ens torturem pensat en coses que verdaderament no mereixen la pena, i ens creiem les persones menys afortunades del mon. A vegades es millor mirar al nostre voltant amb altres ulls, i somriure, perquè vaja, no tot esta tan malament al capdavall. No passa res per sentir-se mal algun dia, ja en vindran de millors. I no passa res per perdre una oportunitat que creiem la ultima. Perquè sempre, sempre, n’apareix una segona quan menys t’ho esperes. Per les segones oportunitats. I per aquesta vida, que quant més la visc més em sorprèn, i més m’agrada. Per tots els que volen passar del blanc i negre al color.

Llença't

Sempre solen dir-nos que hem de pensar les coses, pensa això abans de fer-ho, pensa el que dius abans de dir-ho; però no crec que pensar acostumbra a ser el correcte, hem de tenir les coses clares i es incompatible amb el pensar coses, no necessitem pensar perquè ja sabem el que volem, actuem amb les nostres idees, seran segur les correctes, si pensem, canviarem la nostra idea, i dubtarem, aquí sortirà la opció d’equivocar-nos, si deixem de fer el que creiem que és adequat perdríem la nostra personalitat i farem l’error més gran que podem fer, fallar-nos a nosaltres mateixos. L’experiència que tenim cadascú acustumbrem a tenir-la pels errors comesos, segurament que hem pensat i donat voltes abans de fer-ho, no ens arrepentirem de res, perquè sabrem segur que el que vam fer en aquell moment era la nostra idea, que desprès tindrà un resultat o un altre però era nostra, nosaltres mateixos.

Shine

Avui tinc ganes de brillar, d'il·luminar el dia i alegrar-lo a algú.

Avui tinc ganes de donar i de rebre, de deixar i de sorprendre.

Deixa'm brillar, encara que només sigui un dia unes hores, 

deixa'm brillar com mai ha brillat ningú com si avui s'acabes el món per a mi i totes les meves forces s'unissin per fer la última llum, la més forta i més maca de tota la meva vida.

Vull brillar per donar-me a conèixer al món, al meu món.

Torna a brillar, torna a fer-te veure, surt d'enmig de les ombres i torna a brillar.

Brilla amb mi.

Saber qui ets

Ella mai no havia tingut clar qui era, ni abans i, certament, tampoc ara. El que sí que tenia clar era qui volia ser. El fet és que, a l'institut, ningú no vol saber qui ets, sinó qui no ets.

És molt més fàcil clasificar-te d'aquesta manera, i a ella l'havien classificada com a <Ningú>.

Però ara les coses estaven a punt de canviar, ella ja s'ocuparia que fos així.

Estava llesta per sortir a veure món, el volia a veure a través dels ulls d'algú altre.

De qui fos, però no amb el seus.

Tothom alguna vegada ha desitjat ser una altre persona, en un altre lloc i situació. Em sembla que ningú o casi ningú ha desitjat ser ell mateix cap cop de la seva vida; però el que si que sé segur és que no et pots canviar a tu mateix per molt que ho desitgis...

O potser si.