dilluns, 19 de desembre del 2011

Jo



Sóc la que riu sense raó, la que plora quan esta deprimida, la que canta encara que pugui ploure, la que crida per qualsevol cosa, la que s’il·lusiona, la que viu en un mon ple de fantasia, la que salta, balla, disfruta la vida. La que creu que els petits detalls marquen la diferencia, la que creu en el contes de fades, la que s’il·lusiona amb qualsevol burrada… La que s’entrebanca dos cops amb la mateixa pedra, la nena que per molt que ho intenti no serà perfecte. Però la que sempre es pregunta, algú ho és? I si la resposta es sí, es torna a preguntar, i de veritat aquesta persona és feliç? Tenir defectes dels quals poder riure’s, és el que fa que la vida no sigui avorrida.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada