Sóc la que riu sense raó, la que plora
quan esta deprimida, la que canta encara que pugui ploure, la que crida per
qualsevol cosa, la que s’il·lusiona, la que viu en un mon ple de fantasia, la
que salta, balla, disfruta la vida. La que creu que els petits detalls marquen
la diferencia, la que creu en el contes de fades, la que s’il·lusiona amb
qualsevol burrada… La que s’entrebanca dos cops amb la mateixa pedra, la nena
que per molt que ho intenti no serà perfecte. Però la que sempre es pregunta,
algú ho és? I si la resposta es sí, es torna a preguntar, i de veritat aquesta
persona és feliç? Tenir defectes dels quals poder riure’s, és el que fa que la
vida no sigui avorrida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada