Patito

D'aquí molt poc és el meu aniversari, en faig 20, buff, dos dècades i sabeu trobo que només he passat el temps aquí, ja sé que potser és una mica aviat per ja haver realitzat el meu somni i arribar lluny però trobo que també és una mica tard per no haver aconseguit una petita part d'aquest. No sé perquè a mi aquest dos em diu que ja hauria de saber que fer amb la meva vida, que hauria de ser una dona de profit, treballant, estudiant; que hauria de plantejar-me seriosament cap on vaig i cap on vull anar i no ho estic fent.
O hauria de disfrutar el moment perquè sóc jove i és el que em toca fer i no pensar tant en el demà. :)

Estic orgullós de tu

Sí sempre penses en el que podria ser i el que no és no disfrutaras del que tens. Fes cada moment el millor moment, si ja sé què és fàcil dir-ho però tot és possible. Sabeu, tinc un somni, com tothom; el meu somni és que algú, qualsevol persona important per a mi algun dia em digui 'Estic orgullós de tu'. I jo sentir-me realitzada pel simple fet de què aquesta persona hagi vist el meu esforç, el meu fracàs i el meu èxit. Perquè sentir allò d'una altre persona, per a mi, és com haver arribat lluny, molt lluny i de ser de referent a algú.

Daisaku

Em vaig quedar pensant: Allà on hi ha algú que m'estima i allà on hi ha algú que
m'estimo, aquell si que és el lloc més bonic que hi ha.
I perquè no pot ser més important l'amor que els diners?
M'autoproposo una cosa, estimar cada dia una mica més. Per què no donar sense
esperar res a canvi? En la meva opinió les coses no esperades quan són bones són
les millors perquè no tenen expectatives.
Suposo que tambè perquè hi hagi amor hi ha d'haver odi però últimament trobo que
hi ha massa odi en aquest món i una mica d'amor no li anirà malament.
Ara tampoc és agafar-te la vida en rosa i ser cursi i massa ensucrat, jo em
refereixo a empatitzar més, saber-te posar en el lloc de l'altre i entendre el
seu punt de vista amb tolerància, però sense passar-se, és a dir, intentar no
odiar a l'altre gent però ja se sap que no tothom et pot agradar, igual que
no li agradaràs a tothom però aixó no és motiu d'odi.

I és quan la fantasia es fa realitat

We are all stories in the end

All I can think today is in endings, like if the story had never happened, like if the ways that I felt had disappeared. 

A word: hope.

A tip: make all yours stories, well the ones that are important to you make them last for ever in your memories make them the best the best ones to remember. Even thought they end make them everlasting. 

I had a story a good one to tell, one I preserve in my memories like my little treasure. I had one but all of a sudden it disappeared just like the person whom I lived that story. I would like to feel it.

Make your story yours. 

love you all

Georgina

Papallones negres

Perquè no sóc prou forta? perquè m'agradaria marxar?, desapareixer d'aquest món per no fer mal a ningú més. Per que va tant de mal? em sento desolada i no sé com animar-me. Necessito parlar amb alguna persona però no tinc ningú amb qui parlar. M'agradaria poder treure'm aquest per que tinc al cor. Parlar, explicar-ho tot i no haver-ho descriure. T'estimo perquè m'ignores o per que em sento ignorada perquè? per que? per que?

Tinc fred, no se on sóc. Estic sola. Tots és negre, gris fosc. Hi ha alguna persona? Començo a plorar, a intentar recompondre'm a intentar ser jo mateixa un altre cop. No ho aconsegueixo. Només tinc els records dolorosos que no em volen abandonar no em deixen estar i em recorden de tot el que mai tindré i sempre he desitjat. Papallones.
Volen, lliures, de colors sobre el fons negre. Una es posa a la meva mà, la contemplo fascinada mentre les llàgrimes continuen rodolant galtes avall. Per que? Per que s'ha posat a la meva mà no la mereixo no mereixo que em toqui una criatura tant meravellosa moc la mà violentament per que marxi però no ho fa es queda quieta aferrada a la meva mà. Em dona esperances?

Ho sento. Torno a plorar. Ho sento, ho sento, ho sento no sóc suficientment forta li dic. Però ella no marxa.

T'estimo i lluitaré per tu sempre, sempre et protegiré.

Obro els ulls, estic estirada al meu llit amb el coixí xop, no estava dormint però, on han anat les papallones? Les meves papallones de l'esperança.
Tornarà quan les necessiti, d'això estic segura. I sé que tinc forces per lluitar per el que realment estimo.

I love you

I want to be comfortable around you like I am now. I really like you, but I'm scared, afraid that somehow I'll lose you forever, so we'll keep what we have, and see what happens....