Daisaku

Em vaig quedar pensant: Allà on hi ha algú que m'estima i allà on hi ha algú que
m'estimo, aquell si que és el lloc més bonic que hi ha.
I perquè no pot ser més important l'amor que els diners?
M'autoproposo una cosa, estimar cada dia una mica més. Per què no donar sense
esperar res a canvi? En la meva opinió les coses no esperades quan són bones són
les millors perquè no tenen expectatives.
Suposo que tambè perquè hi hagi amor hi ha d'haver odi però últimament trobo que
hi ha massa odi en aquest món i una mica d'amor no li anirà malament.
Ara tampoc és agafar-te la vida en rosa i ser cursi i massa ensucrat, jo em
refereixo a empatitzar més, saber-te posar en el lloc de l'altre i entendre el
seu punt de vista amb tolerància, però sense passar-se, és a dir, intentar no
odiar a l'altre gent però ja se sap que no tothom et pot agradar, igual que
no li agradaràs a tothom però aixó no és motiu d'odi.