Let it rain

Quan necessites parlar amb algu, ningú esta disponible i quan no tens res a dir tothom esta connectat.

Per tots

Hi ha persones que marquen, n'hi ha que passen sense deixar cap rastre i n'hi ha que desitges que es quedin al teu costat tota la teva vida. Per totes aquestes persones els regalo el meu amor incondicional que és l'únic que els puc oferir tant gran com el que ells m'han donat a mi.

Mai mes

Vaig entrar. Ja m'ho coneixia no era la  primera vegada que hi anava i tampoc seria l'última.
Allà era on el temps s'aturava on les persones mostraven qui realment eren i on es decidia la vida.
Ara un lloc màgic, diferent, era com una gran sala d'espera on la gent que voli agafava el seu número de torn i esperava.
Era el traspàs entre un final i un nou principi era l'espai entre el punt final i la lletra capital del nou paràgraf era un instant o tota una eternitat i tothom ho coneixia erra el primer lloc conegut i l'últim. Era l'espai que en vida s'oblida i en mort es recorda. Era l'inici de tot i seria el final.
En aquell espai hi era tothom, tothom i passava en un moment o altre, era el que anomenariem cel o infern en vida.
Era l'espai on vivien els somnis, tot junts sense fer-se nosa i passant coordinadament. Cada somni que hom havia tingut es manifestava allà, cada desig del subconscient era allà. Per això aquest lloc era un lloc agradable perquè tothom el veia a la seva manera, és plurifacetic i la imaginació de cada persona és el canvi.
Un lloc etern, el qual, tornaré vagada rere vagada. Retrobant el meu verdader jo per tornar-lo a perdre, vida rere vida.

Riu

Un dia vaig aprendre que comences a viure la vida quan entens que res és etern.

Continua

Mentre quedi per dir una paraula, mentre quedi una paraula per a mi, mentre puguis regalar-me un somriure, continuaré vivint sense rendir-me.

Jo

Sóc la que riu sense raó, la que plora quan esta deprimida, la que canta encara que pugui ploure, la que crida per qualsevol cosa, la que s’il·lusiona, la que viu en un mon ple de fantasia, la que salta, balla, disfruta la vida. La que creu que els petits detalls marquen la diferencia, la que creu en el contes de fades, la que s’il·lusiona amb qualsevol burrada… La que s’entrebanca dos cops amb la mateixa pedra, la nena que per molt que ho intenti no serà perfecte. Però la que sempre es pregunta, algú ho és? I si la resposta es sí, es torna a preguntar, i de veritat aquesta persona és feliç? Tenir defectes dels quals poder riure’s, és el que fa que la vida no sigui avorrida.

Les millors coses de la vida arriben sense voler.