Sempre passa alguna cosa que em fa sentir sola i deixada de banda cosa que es mentida per que és mentida sii si que ho és. Sóc important i tinc el meu lloc i tinc gent que m'estima i encara que diuen que naixem i morim sols això és el de menys perquè aquests instants són importants però petits mooolt petits i ningú els recorda el que recordem són moments que em triat viure o moments que han passat perquè si per que el món flueix i de tant en tant va be que flueixi per dins teu deixar que entri que s'apoderi de tu, de deixar-te anar i no preocupar-te per el que vindrà, només fer i sentir.

Com em sento? Doncs com si estigues a punt d'estellar, com si tingues una pressió al pit que no em deixa respirar i no sé que és no sé que provoca aquesta sensació. I tinc ganes de plorar de deixar-ho tot anar però no puc, no vull. Vull ser valenta i no plorar per coses que no entenc per sentiments desconeguts que m'aclaparen, vull somriure per qualsevol cosa i lo més important vull trobar alguna cosa a dir.

Històries a través d'una finestra

Segona història. Capitol 6:

La meva germana es desperta i em fa tornar a la realitat i deixar el meu record, record que ningú coneixia. No li havia explicat aquell petó a ningú i no crec que ho pogues fer mai, m'era més fàcil que la gent recordes l'Estel com la meva millor amiga d'aquell estiu i no com homosexual. Era més fàcil. Puja al meu llit i s'estira al meu costat i m'abraça.
-Estàs desperta?- em pregunta fluix.
Em giro i ens mirem massa aprop, m'aixeco i em quedo assentada
-Has dormit bé?- li pregunto sense mirar-la.
-Si, molt- 
La miro, no ho hauria d'haver fet, només de mirar-li la cara i la seva expressió m'enrecordo del meu error.
-Què t'ha passat?- pregunta
Em faig la tonta.
-Què?-
-El teu front, hi ha un nya-nyo gegant- sempre exagera.
-Què vas fer?- pregunta un altre cop, intentant tocar-lo.
-Ah, res que m'he girat i no he calculat be la distància i me donat un cop amb la finestra- menteixo tranquil·lament.
-Et fa mal?-
-No, ara no però no m'atreveixo a tocar-lo-
-Normal-
M'aixeco per fi i vaig al lavabo evitant el mirall.

La felicitat de viure

'No vull aixecar-me, no vull sortir, no vull una carrera, m'agradaria poder-me passar tota la vida amagada al meu llit, coberta pels llençols, llegint'. 
Hi ha molts moments en què penso això sobretot quan em sento col·lapsada per la vida, a vegades és insuportable i no pots amb tot. Però no puc deixar que la vida m'esclafi, és una cosa que ja he aprés, a base de molts i molts errors i caigudes.
Com començar de nou, realment és possible? T'imagines haver viscut el millor dia de la teva vida i poder repetir-lo exactament igual, com mirar la teva pel·lícula preferida un cop rere l'altre fins que ja t'acabés aprenent els diàlegs i on són les parts més importants.

La veritat és que no em puc queixar i espero no haver-ho fet, però tinc tot el que podria desitjar i més, la veritat és que no desitjo gaire, tinc una familia que m'estima i jo estimo, tinc gent que em compren, puc fer coses que m'agraden; com dibuixar i escriure i estic viva, amb això vull dir que la felicitat és fàcil, és valorar el que tens, estimar als que t'envolten, intentar fer com més sovint millor el que t'agrada i no deixar mai, mai de viure, de sorprendre's, de descobrir sigui on sigui i sobretot ser positiu.
Potser no em coneixes ni em coneixeràs mai, però saps què? desitjo que siguis feliç. Somriu :)

Ets complet

Ens fan creure que cadascú de nosaltres és la meitat d'una taronja, i que la vida només té sentit si trobem l'altre meitat. Ningú ens ha explicat que ja naixem complets, que ningú de la nostra vida es mereix cargar a les espatlles la responsabilitat de cargar el que ens falta.
Dos persones decideixen estar juntes per fer més fàcil la vida no per complicar-la amb el doble de problemes. D'on surt l'amor? Un sentiment tan efímer com la llum d'una espelma, que es pot apagar amb el primer bri d'aire si es feble o pot durar fins que s'acaba la cera.
S'ha de lluitar pel que es mereix, hi ha persones que mereixen que algú lluiti per elles. 

Un bon nº2

Sóc tossuda, si crec que tinc la raó no intentis treure'm-la doncs no aconseguiràs res. M'agrada passar molt temps amb les persones que estimo, i també amb les que mereixen la pena. Quan estic a gust amb algú intento allargar aquest moment el màxim posible. Sóc de les que prefereixen nits tranquil·les i ben acompanyades que nits de festa, encara que si surto ho gaudeixo. M'agraden les persones que saben esperar, però jo soc una impacient. Sempre que em necessitis em tindràs, encara que no t'ho mereixis. Sóc així. Sóc la persona més orgullosa que et puguis trobar, però sé quan parar. Prefereixo, moltes vegades, empassar aquest orgull que perdre algú a qui estima. No em considero bipolar, encara que molts ho pensin, només és que canvio molt d'opinió, sóc una mica indecisa. Una altra cosa és que sóc insegura, que busco sempre el suport en els altres. Odio que tardin a contestar en les converses, i penso que a un 'T'estimo' no respon un 'I jo'. Sóc de les que pensen que el 14 de febrer no és important, que l'amor es demostra tots els dies. M'emociono amb els missatges de bon dia, aquests que et fan sentir especial i única. Encara que molts pensin que sóc madura, jo ho poso bastant en dubte. Si passessis un dia amb mi et donaries compte del molt que gaudeixo fent tonteries i somiant amb coses impossibles. Em poso nerviosa quan em toquen el coll o em xiuxiuegen a l'oïda. Trobo moltíssim a faltar els meus amics amb els que solia compartir tots els meus moments, però la distància no ens separa, ens uneix cada vegada més. Amb el temps he après a que no m'afecti tant el què diran. Prefereixo gaudir el moment que esta fent plans. No acostumo a ser molt afectuosa, però quan agafo confiança sóc de les que abracen i besen sense motius. Sóc egoista, sobretot si toquen a les persones que més vull. Somiadora sense remei, i massa optimista. M'encanta buscar excuses, però no m'agrada que me les donin. Tinc un poder especial per enfadar la gent :) . M'encanta la pluja, l'hivern i les nits d'estiu. Canto sota la pluja, o si no sota la dutxa. Veig virtuts on només hi ha defectes. Intento fer feliç els que m'envolten, treure'ls somriures i fer-los sentir especials. Em menjo el cap amb facilitat, i a vegades em prenc les coses massa a pit. Això no ho controlo. M'encanta fer pessigolles als cabells i al coll, estimar i que m'estimin, deixar-me portar i parlar sense pensar. No sóc perfecta, ni ho vull ser.

Et vull a tu

I ella .. Què me'n dius d'ella?
La meva cintura acollia les teves mans quan tenies fred, els meus braços t'abraçaven fort i no et volien deixar anar, la meva boca sempre desitjava notar la teva, el meu nas sempre volia fer 'nasset, nasset', els meus ulls brillaven poc quan marxaves, però quan et mantenies al meu costat crec recordar que brillaven més que mai, de fet, tothom ho veia, tothom menys tu...