Es poden dir moltes coses llegir-ne moltes pero l'amor no es sent, no es llegeix ni s'escolta.

Vuit lletres

T'estimo. 
Sentir apreci o afecta per algo o algú. Evaluar, calcula, donar un valor. Considerar, creure.
Primera persona del singular, present d'indicatiu del verb estimar. 
Vuit lletres, dues paraules. 
Milers de sentiments agrupats. Pots cridar-ho o simplement pensar-ho. Pots demostrar dia a dia, o pots tenir-lo callat durant tota la vida. Pot ser l'amor de la teva vida o pot ser un simple amor d'estiu. Una cosa es segura duri el que duri si és verdader perdurarà amb tu tota la vida.
Aquestes paraules poden fer-te la persona més feliç del món. També poden fotre't la vida.

A veure qui te nassos a estimar-te més que jo

Mai he sigut molt decidida ni segura, la inseguretat pot amb mi. Tu ets la persona que em fa sentir segura, la que sense dir-me res es capaç de treure’m un somriure. El que m’ha vist plorar i no se n’arrepenteix d’haver-me consolat, el que somriu quan em veu contenta i rient. El que em fa riure quan veu que estic molt seriosa i el que nota que em passa només mirant-me. Sense adonar-me m’he enamorat de tu i quan me n’he adonat ja estàvem sortint junts, saps com sóc per això m’estimes igual que jo a tu. Sóc capaç de passar-me tots els dies pensant en tu, quedar-me embovada imaginant que deus estar fent. La que necessita un bon dia teu i un bona nit cada dia i de tant en tant una trucada i una abraçada i un petó.

Sóc la mena de noia que quan estima algú s’hi aferra i li costa deixar-lo anar, em costa dir adéu quan em deixes a la porta de casa o a punt d’agafar el bus. I m’encanta poder-te dir hola i veure’t. Tenir-te aprop.

Puc viure sense tu, però no vull.

T’estimo

P.D. A veure qui te nassos d'estimar-te més que jo.

Moments

Encara sento la seva mà acariciant-me l'esquena. Com els nostres nassos es toquen suaument, tanco els ulls per sentir la màgia del moment. Els seus llavis es toquen amb els meus i em dona un petó, suau i carinyós. Em sento estimada i això és un sentiment meravellós. Els nostres llavis es separen i em xiuxiueja a cau d'orella 'T'estimo'. I en aquell moment sento pessigolles a la panxa.

Distància

Distància: espai que existeix entre dos punts.

Crec que a ningú li agrada parlar de distància, n'hi ha que diuen que és l'oblit, d'altres que la força fa la unió i els meus positius diuen que no els afectaria.
Ningú sap realment que significa aquesta paraula fins que no perden a algú per culpa d'alguns quilòmetres.
Al cap i a la fi, són el que són, quilòmetres.
A ningú li agrada estar lluny de la persona a la que estima moltíssim i no només és per por a perdre'l, no és un no saps el que tens fins que ho perds si no més ben dit és un no saps el que tens fins que la distància t'ho pren.
Arriba aquella sensació, que no sé realment com explicar-la, és com un sentiment d'impotència al veure que no pots fer res per poder estar al seu costat mentre marxes lluny, que sents que et falta alguna cosa i necessites veure'l i abraçar-lo, t'agradaria poder anar a casa seva i enviar-li un missatge dient-li 'Obre'm estic just davant la teva porta' Però no et deixa, la distància.
Tot i així queden les llargues hores parlant per telèfon. Encara que ajuda a passar aquella sensació no treu importància a la distància que no et deixa tocar-lo, abraçar-lo o fins i tot veure'l. No sé que fa més mal que la distancia, és un voler i no poder o un poder i no voler? No entenc perquè serveix la distància quan tot el que vols és tenir-lo a prop teu.
Però sempre et queda l'esperança de que algun dia, encara que no sàpigues ben be quan, el tindràs a prop, molt a prop, entre els teus braços. I en aquell moment us riureu de la distància i de tots els dies que heu passat separats desitjant que aquell moment no acabi mai.

Per això quan sento gent parlant de distància, i diuen que es pot viure igual amb ella. Somric i penso que quan arribi el moment canviaran d'opinió.

La distància entre dos punts que s'estimen provoca aquella estranya sensació

Fly away

Every night before I go to bed, I hope and pray with all my heart I will be awoken by a tapping at my window and that I will walk over and find a boy dressed in green floating there and he will take my hand and together we will fly away to Neverland. I don't think my heart will ever stop wanting this. I honestly don't.

Goodbye

I took her little hand while she was sleeping, feeling her touch between my fingers. I couldn't keep the tears falling down my cheeks. I know I will miss her and I know that maybe we will never see us again. But even though the fear I tod her in her dreams ' If there comes a day when we can't be together, keep me in you heart, I'll stay there forever. As you live in my heart I will always, always keep you safe'.

I left her hand, I left her sleeping and I walked away.