Per què encara que et trenqui el cor vols que sigui feliç? Per què em dic a mi mateixa 'Si estimes algú el deixaràs marxar' però si realment t'estima tornarà? Aquest anhel perquè torni no disminueix. M'agradaria refer la meva vida, amb una altre persona però com es pot substituir a una persona que t'ha marcat al cor?
Ja em va ser difícil trobar-lo, i ara mateix no em veig en cor de tornar a començar.
Espero que això sigui una petita dificultat al destí per retrobar-me amb ell, un altre cop.
Primera història. Capitol 14:
Va ser un amor que no va durar gaire però el vam viure intensament, i per a mi encara és l'única. D'això ja han passat 7 anys, va marxar del meu costat a contracor. Els seus pares no van poder suportar gaire més temps viure en aquella casa amb el rècord present del seu fill i van decidir traslladar-se.
Quan em va venir a donar-me la notícia les llàgrimes li queien galtes avall i estava tant desconsolada que l'únic que vaig poder fer va ser abraçar-la ben fort desitjant que els seus pares canviessin d'opinió, però no va ser el cas.
Va marxar desprès de 5 mesos de relació, es va allunyar i vam intentar mantenir la via Internet però la distància ens va separar a desgrat nostre que manteníem converses diàriament però sense el contacte físic, això va durar escassament un any i vam distanciar.nos,
Jo vaig tornar a enamorar-me, a recordar aquell sentiment que creia perdut però no va sortir bé-
Encara la recordo quan miro per la finestra i veig la seva habitació il·luminada i amb la ombra dels nous ocupants.
Cada cop que penso en ella em sento buit aquest sentiment ha anat passant amb els anys però a vegades encara em sorprèn, em colpeja quan menys m'ho espero.
Aquest any acabo la carrera i havia pensat fer un viatge però tampoc em fa molta il·lusió viatjar sol.
Com és que avui la trobo a faltar tant? pregunto a la finestra. Perquè m'he enrecordat d'ella? Per què encara l'estimo?
Tenia tant clar que ella a havia fet la seva vida i segurament trobat un altre amor.
De cop sona el timbre com que estic sol a casa haig d'anar a obrir jo.
-Sorpresa- em diu la Raquel.
Sense paraules.
Primera història. Capitol 13:
Casi ens veiem cada dia però ahir em va convidar a casa seva. Va dir que els seus pares treballaven tot el dia i el seu germà tenia entrenament així que va trobar bona idea convidar-me. No em va ensenyar la casa si no que només la vaig veure a corre-cuita. Tenien fotografies en una petita estanteria amb calaixos a l'entrada. Vaig poder veure els tres germans somrient a la camara. El gran; ella, la petita, al mig i el mitjà, devia fer anys d'aquella foto, se'ls veia tant petits. Les altres fotografies no vaig tenir temps de veure-les, em va agafar la mà i em va portar pel passadís, les escales i dins de la seva habitació. Era estreta i allargada i molt acollidora. El llit estava amarrat a una de les parets, i a sobre hi havien alguns coixins.
Tenia una taula al costat de la finestra amb un portàtil tancat i alguns papers i bolis esparcits per sobre.
Només hi havia una estanteria al costat del llit i l'armari on hi havien llibres i marcs de fotos, on hi apareixia ella i els seus germans.
Es va asseure al llit i amb la mà va picar l'espai del costat convidant-me a sentar-me.
No sé pas com vam acabar tots dos nuus i panteixant desprès de haver-ho fet. Encara ara no aconsegueixo enrecordar-me del que va passar, només recordo els petons i les carícies però no la raó per la qual vam acabar estirats al llit mirant-nos.
Potser ella ho volia per això em va convidar i jo interiorment també però no sabia que seria tant ràpid, i tant maco. Ens havíem mostrat el senyal més fort de l'amor.
I ara encara recordo com va ser, acabat em vaig vestir i vaig observar per la seva finestra, preguntant-me que veia i vaig observar la meva habitació al primer cop d'ull i desprès una gran explanada de naturalesa preciosa la quan jo no veia.
No m'estranyava que veies un ser estimat en aquell preciós paisatge, es va posar al meu costat ja vestida i li vaig fer un petó al front abans de marxar.
T'estimo.
