No sé pas com m'ho faig, que sempre la cago, un cop rere l'altre, i mai aprenc dels meus errors. Sembla com si estigués predisposada als errors encara que m'hi esforci i intenti posar bona cara i inclús veient el costat bo de les coses, sempre arriba, l'error que creia impossible ho destrossa tot, relacions, amistats,...
El meu problema és que no sé com arreglar-ho em vinc abaix i d'allà no sorto fins que trobo un bri d'esperança, una llumeta per tenue que sigui o una escletxa de llum procedent d'una porta a mig obrir que m'ajuda a aixecar-me amb força per tornar al mateix tragic final.
No puc aconseguir fer d'alguna cosa més o menys correcte?
Si l'intenció és el que compte com és que molta gent només espera resultats? i sobretot resultats bons?
Mirantles meves petites i escasses experiències viscudes trobo que en elles manquen resultats i valentia. Només hi han intencions que normalment no donen resultats i esperança, molta esperança com si l'espera portes a algun lloc i si que li porta, a la mort no porta enlloc més així que o començo a viure o ja em puc anar despedint. Sí, però és més fàcil dir-ho, fàcil proposar-ho però és fàcil fer-ho?
Em de pensar que sí, però pensar i dir les coses amb el cor, em d'actuar. sí, però actuar amb el cor. Tot ha de passar pel cap i després pel cor, una cosa feta amb estima i feta cuidadosament té més éxit que una cosa pensada i executada ràpida. O no?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada