Goodbye

I took her little hand while she was sleeping, feeling her touch between my fingers. I couldn't keep the tears falling down my cheeks. I know I will miss her and I know that maybe we will never see us again. But even though the fear I tod her in her dreams ' If there comes a day when we can't be together, keep me in you heart, I'll stay there forever. As you live in my heart I will always, always keep you safe'.

I left her hand, I left her sleeping and I walked away.

Sóc única

Casi cada dia canvio de plans 'de futur' que dic jo. Ara mateix la meva aspiració és crear il·lustracions per decorar tasses i samarretes amb el meu estil, el meu toc; la diferència sóc jo. Però quina part de mi és diferent, única i especial? O quin conjunt? Per molt que ho busqui i encara sabent que hi ha alguna cosa que em fa especial i em ser jo mateixa, la veritat és que no l'he trobat. Em considero una persona molt, com ho diria, imperceptible, no destaco i no sé perquè però hauria de fer-ho, hauria d'aixecar-me, expulsar-me la pols i dir aquí estic jo! I només per això i per dues persones que m'estimo molt i que donaria la vida perquè fossin felices, per poder-les veure somriure més sovint, per elles i per a mi serè la millor.

Patito

D'aquí molt poc és el meu aniversari, en faig 20, buff, dos dècades i sabeu trobo que només he passat el temps aquí, ja sé que potser és una mica aviat per ja haver realitzat el meu somni i arribar lluny però trobo que també és una mica tard per no haver aconseguit una petita part d'aquest. No sé perquè a mi aquest dos em diu que ja hauria de saber que fer amb la meva vida, que hauria de ser una dona de profit, treballant, estudiant; que hauria de plantejar-me seriosament cap on vaig i cap on vull anar i no ho estic fent.
O hauria de disfrutar el moment perquè sóc jove i és el que em toca fer i no pensar tant en el demà. :)

Estic orgullós de tu

Sí sempre penses en el que podria ser i el que no és no disfrutaras del que tens. Fes cada moment el millor moment, si ja sé què és fàcil dir-ho però tot és possible. Sabeu, tinc un somni, com tothom; el meu somni és que algú, qualsevol persona important per a mi algun dia em digui 'Estic orgullós de tu'. I jo sentir-me realitzada pel simple fet de què aquesta persona hagi vist el meu esforç, el meu fracàs i el meu èxit. Perquè sentir allò d'una altre persona, per a mi, és com haver arribat lluny, molt lluny i de ser de referent a algú.

Daisaku

Em vaig quedar pensant: Allà on hi ha algú que m'estima i allà on hi ha algú que
m'estimo, aquell si que és el lloc més bonic que hi ha.
I perquè no pot ser més important l'amor que els diners?
M'autoproposo una cosa, estimar cada dia una mica més. Per què no donar sense
esperar res a canvi? En la meva opinió les coses no esperades quan són bones són
les millors perquè no tenen expectatives.
Suposo que tambè perquè hi hagi amor hi ha d'haver odi però últimament trobo que
hi ha massa odi en aquest món i una mica d'amor no li anirà malament.
Ara tampoc és agafar-te la vida en rosa i ser cursi i massa ensucrat, jo em
refereixo a empatitzar més, saber-te posar en el lloc de l'altre i entendre el
seu punt de vista amb tolerància, però sense passar-se, és a dir, intentar no
odiar a l'altre gent però ja se sap que no tothom et pot agradar, igual que
no li agradaràs a tothom però aixó no és motiu d'odi.