És la primera vegada que dormo al costat d'una noia, i encara menys al costat de la noia, a la qual, estic enamorat.
Li toco els llavis, els llavis que encara no he notat.
Deu estar somiant en mi?
Està tant serena, sembla una nina de porcellana; d'aquelles que has de vigilar i tractar-les bé perquè no es trenquin; fràgil però amb caràcter.
No puc deixar de mirar-la, serà que la seva bellesa m'ha atrau o que no vull perdre cap moment al seu costat?
I ella que no s'anadona de res...
No puc pensar en el demà tenint-la tant a prop meu, sentint el tacte de les seves mans a la meva esquena; les seves espatlles al descobert jugen amb la llum igual que la seva cara, el seus cabells esparramats pel coixi, n'hi ha algun que li cau per la cara i me'l miro encuriosit, ell té molta sort la pot tocar cada dia cosa que enveixo.
Ha somrigut, un instant, ha sigut màgic i torno a pensar en que deurà estar somiant, en mi? Sembla un somni feliç.
El mateix que tinc jo.
