Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris terapia de shock poemes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris terapia de shock poemes. Mostrar tots els missatges

dissabte, 1 d’octubre del 2011

Poemes



Tengo miedo a perder la maravilla
de tus ojos de estatua, y el acento
que de noche se pone en la mejilla
la solitaria rosa de tu aliento.

Tengo pena de ser en esta orilla
tronco sin ramas; y lo que más siento
es no tener la flor, pulpa o arcilla
para el gusano de mi sufrimiento.

Si tú eres el tesoro oculto mío,
si eres mi cruz y mi dolor mojado,
si soy el perro de tu señorío,

no me dejes perder lo que he ganado
y decora las aguas de tu río
con hojas de mi otoño enajenado.

<Soneto del amor oscuro>
Federico García Lorca.







Mónica...
Cada poema ets tu.
Tantes hores compartides,
germana, amiga,
cor esdevingut cançó.

Només tu...
Jordi Sierra i Fabra