Històries a través d'una finestra

Segona història. Capitol 2:


He anat mirant el creixement de l'arbre que vaig plantar quan era petita amb la constant vigilància de la finestra que ho veu tot.
Ja han passat tants anys i tant poc canvis, ara mateix no tinc gaires coses per explicar-li per això trobo que el silenci i la companyia que ens proporcionem mútuament, ja ho diuen tot.
Allà hi havia passat molts dies sobretot d'estiu, llegint llibres sota les seves ombres, a vegades fins i tot li havia llegit en veu alta.
Sentada ara allà, a sota la seva petita ombra amb fulles que surten i atrauen el bon temps miro la finestra amunt. Continua allà, ja ho suposava però el seu reflex varia, em mostra coses que estan més allà de la meva vista, em mostra el cel blau, algun avió o ocell que passa intentant passar desapercebut, sense saber que el veiem.
També m'ensenya una visió idíl·lica sorgida de la meva ment, dels meus desitjos més profunds; de jo sentada al mateix lloc però acompanyada. Acompanyada d'una persona que em fa feliç, d'una persona que encara no li he posat cara però sé que és la persona que m'estima incondicionalment i jo li torno aquest amor, una persona que encara no he trobat. I és la que m'ensenya una altre forma d'amor de la que ja sé.
Un amor sense paraules, només mirades i gestos, un amor que anhelo, que vull però no tinc moltes esperances en trobar-lo per això giro el cap, deixo de mirar la finestra, no vull tornar a veure-la ara, no vull que em recordi el que no tinc.
No vull sentir-me sola.