New Girl

New Girl is a comedy series writen by Liz Meriwether, which featurees a young ensemblance cast and takes a gresh look at modern relationships.

REVIEW:
 After a break-up, Jess Day, needs a new place to live. This leads her to a great loft, and three single guys she's never met before. But she moves in, and with her upbeat personality, unique sense of self and the unlikely support of her new roommates, she learns to move on.

Nick is the most grounded of her new roommates...and also the most jaded. A law school dropout, he spends most of his time hiding his feelings under his hoodie and tending bar. Schmith is a hustling young professional who's pretty proud of his own abs. Winston is an intensely competitive former athlete who doesn't know what to do next - but whatever he does, he wants to win it.

Rounding out the group is Jess' childhood best friend, Cece. A model with a killer deadpan, Cece is extremely protective of Jess and the target of Schmidt's inept passes. As their relationships progress, these five realize they need each other more than they thought they would and end up forming a charmingly dysfunctional - or strangely functional - family.
 
Zooey Deschanel as Jess, Max Greenfield as Schmidt, Jake Johnson as Nick, Hannah Simone as Cece, Lamorne Morris as Winston.

This series make my day, there's such a meaning in all of them it make me see the bright side of life and I adore them.  Sometimes I wish I could be as strong and brave as Jess and have this unique personality, just like hers to live in a different way and see a different world around me.

Her unique self make people love her, because she doesn't hide from anyone and anything and that is a thing that I would love to learn about her. And all this is explain in the most comical and best way to show true feelings without making them boring and hard to read.

It's just like and open book, ready to love everyone even though she was once heart broken, she hasn't slosed up from finding love again, hopefully a better love that will help her cope with everything and make her the most happy person.

 

Hope you enjoy,

Georgina

Confiança

Quan les coses comences a anar malament és quan realment pots veure en qui pots confiar. 

Suposo que sempre hi ha algu allà per a tu algu que li importes i que et trobaria a faltar si tu faltessis algun dia. Però no entenc perquè és tant difícil donar-ho a coneixer, si donéssim a coneixer-ho potser no ens sentiríem tant sols en alguns moment perquè pensaríem en aquella persona i això ens mantindria vius i més o menys contents. 
A tothom li agrada saber que li importa a algú, és com les abraçades o els petons a tothom els hi agrada sentir-se estimat però no sempre es mostra, per mala sort.

La meva manera de donar a coneixer a la gent que m'importa és passant temps amb ella, deixar-m'he coneixer, no amagar coses d'ells, trobo que quan més sap una persona, més em coneix i entén; i això és una cosa que a vegades em fa por. Però deixar-m'he coneixer és una manera de donar-los com una part de mi i desprès creo un vincle i em preocupo per ells. Però no sé si ells es preocupen per mi, i això depèn de com dol, perquè no sé si l'interessa o si només ho fa veure.
Suposo que el temps m'ho dirà...

Confio amb molt poca gent i això no sé si és bo o dolent i si realment confio amb persones que hauria de confiar o no. A vegades em pot més el cor que el cap en temes de confiança i deixo que gent a la que realment no importo em conegui i jo agafo confiança per després trencar-la i haver de començar de nou.

Suposo que hi ha algu a qui realment li importo i que no me n'he adonat, em solen passar aquestes coses, i encara que no sé qui és; serè feliç pels dos i que sàpiga que li desitjo el millor.

T'estimo,

Georgina

Somia

Necessitava evadir-me durant una estona. No suportava més està amb mi mateixa, és com si em faltes alguna cosa ja fa dies que ho noto i no sé què és, només sé que la trobo a faltar. Intento no pensar-hi, perquè quan hi penso em vinc a baix i això no pot ser; hauria de ser feliç, no tinc cap motiu per no estar-n'he ho tinc tot i més del que podria haver imaginat mai.

Però aquesta intuïció que tinc, no sé que serà; vaig sentir a dir que la intuïció era com la teva experiència viscuda que et donava com pistes de que ja sabies la resposta inconscientment. Doncs serà que inconscientment sé que trobo a faltar ara només fa falta que sigui conscientment per que aquest sentiment desapareixi.

La manera més adient per evadir-me en aquell moment ha sigut dormir pensar en un món paral·lel, somiar.
Trobo que això de somiar està molt infravalorat, sempre he cregut i encara crec que somiar és la millor manera que tenim els éssers humans per viure bé, per aspirar a més, per fer coses que ens agraden, per imaginar millors situacions i sobretot per ser creatius. I avui en dia està molt infravalorada, trobo que cada cop hi ha menys gent que somia menys gent que té aspiracions, metes o coses que els facin feliç i trobo que això és molt trist. Tothom hauria de poder somiar i viure el seu somni per lo menys un cop a la vida!

Ja no dic que imagini coses millors, ni que s'inventi un món on ell és feliç, sinó que somii en coses que vol fer, en coses que realment el farien content fent-les i les faci. Encara que la gent parli malament d'ell, encara que es senti sol, encara que vegi que no dona cap fruit, si realment t'agrada, no hi ha de fer res l'altre gent és teu només teu doncs que realment ho sembli. No facis una cosa per agradar els demés. Fes una cosa per agradar-te a tu mateix i somia, somia cada nit sobretot, però també durant el dia no deixis mai que la vida et mati els somnis mai.


T'estimo tal i com ets, no canvis mai

Georgina

Nena petita

true love only exist in fairy tales, blablabla what ever and what if I lived in a fairy tale that 

would change all of it.

Qui sóc?

No encaixo enloc, per molt que busqui i intenti ser jo mateixa no acabo d'encaixar, sempre em falta alguna cosa sempre em sento fora de lloc, i odio sentir-me així.
Necessito explicar-ho a algù però no se com fer-ho i no se a qui dir-li. M'agradaria tenir alguna forma de treure això i que em sentis orgullosa de mi mateixa. Que per un cop fer una cosa que m'omplís i m'ajudes a sobreviure aquí, en aquest lloc que m'ha tocat. Potser hauria d'haver nascut en un lloc on no m'ho haguessin dit tot el que s'ha de fer ni com s'ha de fer en un lloc més natural potser pensaria en altres coses i com sobreviure i no tant en aquestes coses que per mi ara són importants però potser realment són problemes tant insignificants que ningú es preocupa de resoldres perquè realment no interessa, a ningú li interessa.

Potser hauria de buscar una manera d'encaixar en mí mateixa abans d'encaixar en aquest mñon. Aprendre realment com sóc i perquè sóc com sóc i després tenir el valor de demostrar-ho, i ensenyar-ho a la gent que em miri.

Estic feta un embolic en tot en tot el que faig dic i visc i no se què fer realment.

L'amor és caure, però on?

No se com fer-ho, com dir-ho com viure amb això, no ho puc pas canviar com si fos la roba que porto, no ho puc suportar més.

L'amor fa mal, encara que diguin el contrari, fa mal. sobretot si no és correspost, fa mal veure com caus en un abisme on no hi ha ningú que et salvi, caus sola i sola hauras de tornar a aixecar-te. Estic caient, fa temps que caic i encara no veig el final però cada cop em sento mès sola, cada cop tinc més clar que no hi ha ningú.
Que caic sola.

Amor?

Si pogues explicar com em sento amb paraules. Si hi hagues una paraula que resumi aquests sentiments de abandó  solitud, cor trencant, desesperança,... Si hi hagues algu que em pogues comprendre  ajudar. I si la persona que m'ha provocat tots aquests sentiments és la única que pot ajudar-me?

I sempre queda el dubte del que serà, que hauria set. Estic en un moment en que tinc un cacau de sentiments i no se que fer. Me enamorat de la única persona que em fa mal i això que jo sàpiga no es molt bo que diem.

“No, you don't know what it's like
When nothing feels all right
You don't know what it's like
To be like me
To be hurt
To feel lost
To be left out in the dark
To be kicked when you're down
To feel like you've been pushed around
To be on the edge of breaking down
And no one's there to save you
No, you don't know what it's like
Welcome to my life” 
― Simple Plan