Somia

Necessitava evadir-me durant una estona. No suportava més està amb mi mateixa, és com si em faltes alguna cosa ja fa dies que ho noto i no sé què és, només sé que la trobo a faltar. Intento no pensar-hi, perquè quan hi penso em vinc a baix i això no pot ser; hauria de ser feliç, no tinc cap motiu per no estar-n'he ho tinc tot i més del que podria haver imaginat mai.

Però aquesta intuïció que tinc, no sé que serà; vaig sentir a dir que la intuïció era com la teva experiència viscuda que et donava com pistes de que ja sabies la resposta inconscientment. Doncs serà que inconscientment sé que trobo a faltar ara només fa falta que sigui conscientment per que aquest sentiment desapareixi.

La manera més adient per evadir-me en aquell moment ha sigut dormir pensar en un món paral·lel, somiar.
Trobo que això de somiar està molt infravalorat, sempre he cregut i encara crec que somiar és la millor manera que tenim els éssers humans per viure bé, per aspirar a més, per fer coses que ens agraden, per imaginar millors situacions i sobretot per ser creatius. I avui en dia està molt infravalorada, trobo que cada cop hi ha menys gent que somia menys gent que té aspiracions, metes o coses que els facin feliç i trobo que això és molt trist. Tothom hauria de poder somiar i viure el seu somni per lo menys un cop a la vida!

Ja no dic que imagini coses millors, ni que s'inventi un món on ell és feliç, sinó que somii en coses que vol fer, en coses que realment el farien content fent-les i les faci. Encara que la gent parli malament d'ell, encara que es senti sol, encara que vegi que no dona cap fruit, si realment t'agrada, no hi ha de fer res l'altre gent és teu només teu doncs que realment ho sembli. No facis una cosa per agradar els demés. Fes una cosa per agradar-te a tu mateix i somia, somia cada nit sobretot, però també durant el dia no deixis mai que la vida et mati els somnis mai.


T'estimo tal i com ets, no canvis mai

Georgina