Confiança

Quan les coses comences a anar malament és quan realment pots veure en qui pots confiar. 

Suposo que sempre hi ha algu allà per a tu algu que li importes i que et trobaria a faltar si tu faltessis algun dia. Però no entenc perquè és tant difícil donar-ho a coneixer, si donéssim a coneixer-ho potser no ens sentiríem tant sols en alguns moment perquè pensaríem en aquella persona i això ens mantindria vius i més o menys contents. 
A tothom li agrada saber que li importa a algú, és com les abraçades o els petons a tothom els hi agrada sentir-se estimat però no sempre es mostra, per mala sort.

La meva manera de donar a coneixer a la gent que m'importa és passant temps amb ella, deixar-m'he coneixer, no amagar coses d'ells, trobo que quan més sap una persona, més em coneix i entén; i això és una cosa que a vegades em fa por. Però deixar-m'he coneixer és una manera de donar-los com una part de mi i desprès creo un vincle i em preocupo per ells. Però no sé si ells es preocupen per mi, i això depèn de com dol, perquè no sé si l'interessa o si només ho fa veure.
Suposo que el temps m'ho dirà...

Confio amb molt poca gent i això no sé si és bo o dolent i si realment confio amb persones que hauria de confiar o no. A vegades em pot més el cor que el cap en temes de confiança i deixo que gent a la que realment no importo em conegui i jo agafo confiança per després trencar-la i haver de començar de nou.

Suposo que hi ha algu a qui realment li importo i que no me n'he adonat, em solen passar aquestes coses, i encara que no sé qui és; serè feliç pels dos i que sàpiga que li desitjo el millor.

T'estimo,

Georgina