Fly away

Una jaqueta fosca penjada en un penjador al costat de la paret, una bufanda llarga i vermella al costat de la jaqueta i unes botes negres a terra sota el conjunt anterior. Aquests objectes són els únics que hi ha pintats en el quadre que m'ha captat l'atenció.
En el costat inferior dret del quadre hi havia la data en el qual va ser pintat, 2008. Aquell any va ser l'any que vaig marxar de casa dels meus pares, on hi havia passat la meva infantesa, on hi havia la meva habitació en la qual hi havia passat tantes nits en vetlla pensant en el meu futur pròxim, l'escriptori on hi havia estudiat tant i les parets decorades amb dibuixos fets per mi. Aquell va ser l'any que el meu novio i jo vam decidir anar a viure junt en un nou pis, per veure si funcionaria la convivència en família, d'això ja haurien passat tres anys.

* * * tres any enrere * * *

No sé que més posar a les caixes. Hi he posat totes els meus llibres preferits i els meus quadres i dibuixos menys quatre, els que agradaven més a la meva mare que els he deixat apilonats en un racó. He baixat els dibuixos de la parets i els he guardat en la carpeta que 'emporto. Tota la meva roba ja està al pis nou.

-El cotxe t'espera- el meu pare m'avisa desde la porta.

-Ja estic, ja vinc- contesto. El meu novio ja ha arribat.

Baixo les últimes caixes i dono un últim cop d'ull a la meva habitació on hi he passat 20 anys. És una part de mi que deixo enrere, no sé si serà per sempre, el que sé segur és que la meva infantesa ja fa anys que ha marxat del meu costat.

Pujo les caixes al cotxe i faig dos petons a la mare, prometent que la visitaria sempre que pogués i dic adéu i abraço a la meva germana i al meu pare. Sé que sempre estaran al meu costat i que puc comptar amb ells pel que faci falta però no puc evitar sentir-me trista. M'aguanto les ganes de plorar i pujo al cotxe preparada per una nova aventura.

El quadre de la meva vida

'Els anys, les accions, les opinions, les paraules són les que perfilen el teu jo; els que et fan diferent i especial, són les coses que et van dibuixant dia a dia, perfilen i pinten fins el final dels teus dies la teva obra no estarà mai acabada i tu ets l'únic autor, la resta de la gent et pot influir però mai crear o destruir' això és el que em va dir un vell conegut quan jo era petita i em sembla que mai el podré oblidar.

I somia

Amb la brisa acariciant-me els cabells i el tacte calent del sol en el meu cos, la sorra tova sota meu on hi recolzo tot el cos. El soroll de les onades del mar arribant a la costa. Olor a aigua de mar que ve juntament amb la brisa. Amb els ulls tancats disfutant el moment, vivint cada segon.


Per què aquell moment no podia durar tota una vida? És el millor per passar l'eternitat, per passar l'eternitat amb tu.

Sant Jordi :)

Bona diada a tothom!

El moment

Típica i alhora única

Si fos una mica més guapa i més llesta potser tindria el valor de parlar amb ell.

No acostumo a deixar que la gent em conegui, no sé si és per por, desconfiança, simplement timidesa o temor a que em poguin fer mal; i és horrible, amb totes les coses que podria conèixer i em tanco com una cloïssa.

No crec que tingui res bo per mostrar a la gent, sóc típica, res extraordinari, i passo desapercebuda fàcilment. No sóc de les que destaquen, ni per bellesa ni per intel·ligència, però crec que en el fons no vull destacar només vull que em vegin la gent que realment m'interessa, però tampoc ho aconsegueixo.

Una noia típica amb res que la faci destacar, però malgrat tot sóc una peça irremplaçable per qui realment m'estima i això em fa única a poca gent però és la més important a la meva vida. Potser en multitud serè la última que destaqui però en la meva vida sóc la primera i única que pot fer i desfer el futur, encara que no m'ho vulgui creure.

Perquè tothom té una perla dins la cloïssa.

Llegir