Amb la brisa acariciant-me els cabells i el tacte calent del sol en el meu cos, la sorra tova sota meu on hi recolzo tot el cos. El soroll de les onades del mar arribant a la costa. Olor a aigua de mar que ve juntament amb la brisa. Amb els ulls tancats disfutant el moment, vivint cada segon.
Per què aquell moment no podia durar tota una vida? És el millor per passar l'eternitat, per passar l'eternitat amb tu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada