En el costat inferior dret del quadre hi havia la data en el qual va ser pintat, 2008. Aquell any va ser l'any que vaig marxar de casa dels meus pares, on hi havia passat la meva infantesa, on hi havia la meva habitació en la qual hi havia passat tantes nits en vetlla pensant en el meu futur pròxim, l'escriptori on hi havia estudiat tant i les parets decorades amb dibuixos fets per mi. Aquell va ser l'any que el meu novio i jo vam decidir anar a viure junt en un nou pis, per veure si funcionaria la convivència en família, d'això ja haurien passat tres anys.
* * * tres any enrere * * *
No sé que més posar a les caixes. Hi he posat totes els meus llibres preferits i els meus quadres i dibuixos menys quatre, els que agradaven més a la meva mare que els he deixat apilonats en un racó. He baixat els dibuixos de la parets i els he guardat en la carpeta que 'emporto. Tota la meva roba ja està al pis nou.
-El cotxe t'espera- el meu pare m'avisa desde la porta.
-Ja estic, ja vinc- contesto. El meu novio ja ha arribat.
Baixo les últimes caixes i dono un últim cop d'ull a la meva habitació on hi he passat 20 anys. És una part de mi que deixo enrere, no sé si serà per sempre, el que sé segur és que la meva infantesa ja fa anys que ha marxat del meu costat.
Pujo les caixes al cotxe i faig dos petons a la mare, prometent que la visitaria sempre que pogués i dic adéu i abraço a la meva germana i al meu pare. Sé que sempre estaran al meu costat i que puc comptar amb ells pel que faci falta però no puc evitar sentir-me trista. M'aguanto les ganes de plorar i pujo al cotxe preparada per una nova aventura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada