No acostumo a deixar que la gent em conegui, no sé si és per por, desconfiança, simplement timidesa o temor a que em poguin fer mal; i és horrible, amb totes les coses que podria conèixer i em tanco com una cloïssa.
No crec que tingui res bo per mostrar a la gent, sóc típica, res extraordinari, i passo desapercebuda fàcilment. No sóc de les que destaquen, ni per bellesa ni per intel·ligència, però crec que en el fons no vull destacar només vull que em vegin la gent que realment m'interessa, però tampoc ho aconsegueixo.
Una noia típica amb res que la faci destacar, però malgrat tot sóc una peça irremplaçable per qui realment m'estima i això em fa única a poca gent però és la més important a la meva vida. Potser en multitud serè la última que destaqui però en la meva vida sóc la primera i única que pot fer i desfer el futur, encara que no m'ho vulgui creure.
Perquè tothom té una perla dins la cloïssa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada