No ho arribo a entendre. Com pot ser que estigui amb algù que en un moment pasa de fer-me somriure a fer-me posar seriosa de cop. Te aquest talent que en part l'odio, perquè crec que si estic amb ell és per alguna cosa i per part m'agrada perquè em fa tocar de peus a terra encara que a primera vista ho odiï.
Però si que hi ha una cosa que no comprenc, que m'hagui enganyat amb una altre i que jo sigui tant dèbil per perdonar-lo, això si que no ho acabo d'entendre. Com puc ser tant idiota i a sobre sé que encara estan junts, però és com si no ho volguès veure, que preferiria no saber-ho, per continuar en el meu nùvol.
Però la cosa és que ho sè, que l'he perdunat, que sé que encara estan junts i que jo no ho vull veure, i que quan li pregunto ell em diu que tot s'acabat i que a la que realment estima sóc jo. (Si segur...)
M'ha dit que vol que quedem per l'hivern, jo encantada, el vull veure, abraçar, tocar, però una altre part de mi em sembla que el vol veure per demanar-li explicacions, saber del cert perquè em va fer això, si encara estan junts i abraçar-lo, però desprès, quan les seves expressions el delatin li donarè una plantofada que... ni la seva mare el reconeixarà. I si no el delaten i em convenç de que tot s'ha acabat amb aquella meuca, li besarè; com si fos el primer cop, perquè em sembla que m'he enamorat un altre cop de la mateixa persona.
L'amor és un instant preciòs que es fa esperar, dura intensament i acaba malament. Però no obligatòriament a d'acabar...
Continuarà....
dimarts, 18 d’octubre del 2011
divendres, 14 d’octubre del 2011
Estimada Cristina,
Suposo que totes les etapes han de passar, i ja n'he passat bastantes; però deu ni do les que em queden. Sempre tens aquell dubte de si ho has fet bé o malament, de si ho habies de fer o no; però una cosa hi ha segura no es pot pas tornar endarrera
Mai
Ningú
Per això l'únic que ens queda és mirar el futur però sobretot viure el present que per això hi és.
Ara tornant a casa meva m'ha n'adono que ha canviat moltíssim i em pregunto si hi partanyo encara o ja me convertit en una completa desconeguda. Conec a la gent que hi viu, ja que són la meva família i m'han cuidat sempre, però ha canviat; o he canviat jo, i ara tinc un punt de vista diferent?
Pues no ho sé.
El que sé és que el passat no tornarà i que m'haurè d'acustumar a aquesta nova família o aquest nou jo i que no tinc altre remei que acceptar-ho, perquè sino em tornarè boja a preguntes.
Tu també ho has notat? Aquest canvi o només és cosa meva?
Canviant de tema: Estic preucupada pel dia del meu cumple, no faig qualsevol any, faig el 18é i m'he adonat que no he fet res a la vida, que només le deixada passar, i això em preucupa bastant perquè ara haurè d'agafar el timo sola d'una vida que potser ni existeix.
18
Adulta?
Diria que no, encara em defeneixo com una nena, imagina't.
Se'm farà dur, això ja ho sè però no hi puc fer més, tantes coses que he passat fins ara que per un número em preocupi...
Mai
Ningú
Per això l'únic que ens queda és mirar el futur però sobretot viure el present que per això hi és.
Ara tornant a casa meva m'ha n'adono que ha canviat moltíssim i em pregunto si hi partanyo encara o ja me convertit en una completa desconeguda. Conec a la gent que hi viu, ja que són la meva família i m'han cuidat sempre, però ha canviat; o he canviat jo, i ara tinc un punt de vista diferent?
Pues no ho sé.
El que sé és que el passat no tornarà i que m'haurè d'acustumar a aquesta nova família o aquest nou jo i que no tinc altre remei que acceptar-ho, perquè sino em tornarè boja a preguntes.
Tu també ho has notat? Aquest canvi o només és cosa meva?
Canviant de tema: Estic preucupada pel dia del meu cumple, no faig qualsevol any, faig el 18é i m'he adonat que no he fet res a la vida, que només le deixada passar, i això em preucupa bastant perquè ara haurè d'agafar el timo sola d'una vida que potser ni existeix.
18
Adulta?
Diria que no, encara em defeneixo com una nena, imagina't.
Se'm farà dur, això ja ho sè però no hi puc fer més, tantes coses que he passat fins ara que per un número em preocupi...
La teva,
Georgina
dijous, 13 d’octubre del 2011
Estimada Cristina,
Em pregunto que estareu fent allà baix i com estereu; jo estic bé, vaig fent encara que cada cop que entrego un treball tinc aquell dube de si ho haurè fe bé o no. L'últim treball que vaig entregar me'l van suspendre i no sé com ho he de fer perqué no es torni a repetir. Vull treurem aquest grau tant aviat com sigui possible per anar a fer una altre cosa que m'interessi més. Potser si que me equivocat trian això però ara no tinc els pebrots per deixa-ho tot a mitges; ho he començat i ara ho vull acabar o per lo menos arribar a esgotar la meva paciència i haver de deixar-ho perquè ja no puc mès.
Ahir vaig arribar tard aquì al pis, el bus és una merda; entre que tarda 2 hores en arribar, a sobre em marego, no puc fer res apart de mirar el paisatge(no hi ha gaire per mirar perquè es fa fosc de seguida) aixì que l'únic remei és posar-se a dormir, però no puc perquè tinc por que no em desperti i ...
Vaig arribar i no hi havia ningù al pis, estrany, però vaig estar bé, vaig mirar la tela, vaig sopar i quan ja m'havia estirat al llit a llegir, va i entren, els vaig dir bona nit i fins avui.
Encara no he fet cap amiga com la Mailen o la Nayarith o fins i tot la Kathi, els trobo tant a faltar, estava tant bé amb elles i ara estic sola, m'agradaria ser com tu, que pots fer amigues allà on vaguis i no tens cap problema, però ja es veu que jo sòc diferent i a mi més molt més difìcil.
Saps a vegades intento recordar com era l'avi o algunes coses que haviem fet junts però al final sempre acaba igual, m'enrecordo de la seva cara, gràcies a les fotos i com era, però em sembla que m'estic oblidant de com sonava la seva veu o fins i tot de les coses que haviem fet junts, els records que m'han quedat més han sigut els dels dos mesos a l'hospital i el record d'ell estirat a l'ataud en la funerària; i m'odio a mi mateixa per no haver guardat records d'ell quan era mès jove de quan jo era més petita, les coses que em feia, tinc una memòria que fa pena i tinc por que acabi oblidant com era de veritat l'avi i nomès el pugui recordar a travès de les fotos perquè jo no vull veure'l com una cosa impresa sinò com una persona que va marcar a més d'un.
Una persona de carn i ossos, que és el meu avi.
Vull que no només quedi la foto sinò que quedi ell en la foto, la seva personalitat, el seu caràcter, les seves manies,...
T'estic dunan un rotllo, que flipes.
Desde que ha mort no hem parlat d'ell, i això em sembla fatal hauriem de compartir els nostres rècord i agafar la vida de l'avi i dividir-la entre tots per poder viure una miqueta més per a ell.
Ahir vaig arribar tard aquì al pis, el bus és una merda; entre que tarda 2 hores en arribar, a sobre em marego, no puc fer res apart de mirar el paisatge(no hi ha gaire per mirar perquè es fa fosc de seguida) aixì que l'únic remei és posar-se a dormir, però no puc perquè tinc por que no em desperti i ...
Vaig arribar i no hi havia ningù al pis, estrany, però vaig estar bé, vaig mirar la tela, vaig sopar i quan ja m'havia estirat al llit a llegir, va i entren, els vaig dir bona nit i fins avui.
Encara no he fet cap amiga com la Mailen o la Nayarith o fins i tot la Kathi, els trobo tant a faltar, estava tant bé amb elles i ara estic sola, m'agradaria ser com tu, que pots fer amigues allà on vaguis i no tens cap problema, però ja es veu que jo sòc diferent i a mi més molt més difìcil.
Saps a vegades intento recordar com era l'avi o algunes coses que haviem fet junts però al final sempre acaba igual, m'enrecordo de la seva cara, gràcies a les fotos i com era, però em sembla que m'estic oblidant de com sonava la seva veu o fins i tot de les coses que haviem fet junts, els records que m'han quedat més han sigut els dels dos mesos a l'hospital i el record d'ell estirat a l'ataud en la funerària; i m'odio a mi mateixa per no haver guardat records d'ell quan era mès jove de quan jo era més petita, les coses que em feia, tinc una memòria que fa pena i tinc por que acabi oblidant com era de veritat l'avi i nomès el pugui recordar a travès de les fotos perquè jo no vull veure'l com una cosa impresa sinò com una persona que va marcar a més d'un.
Una persona de carn i ossos, que és el meu avi.
Vull que no només quedi la foto sinò que quedi ell en la foto, la seva personalitat, el seu caràcter, les seves manies,...
T'estic dunan un rotllo, que flipes.
Desde que ha mort no hem parlat d'ell, i això em sembla fatal hauriem de compartir els nostres rècord i agafar la vida de l'avi i dividir-la entre tots per poder viure una miqueta més per a ell.
T'estimo molt,
Georgina.
dilluns, 10 d’octubre del 2011
Estimada Cristina,
Això d'escriure cartes aixì s'està convertint en cursi... però m'encanta.
Si sort que aquesta setmana nomès estarè fora dos dies i desprès tornarè a marxar fins al cap de setmana.
Demà haig d'entregar el treball de les pedres, espero que em posi bona nota encara que he vist altres trofeus i estan molt millor que els meus i segurament suspendre, però que vols fer-hi, jo ho he fet tan bé com he pogut i sapigut, fins i tot me fet un tall al dit, com ja saps.
Saps que sempre que ho necessitis o em necessitis em pots trucar i parlar amb mi.
Del regal que et vaig dir que no vull que em compris res, continua igual perquè per a mi ja heu fet suficient amb l'ordinador portàtil, el pis, el marc de fotos i en definitiva tot. Perquè cada cop que baixo de l'autobús el divendres quan torno a casa ja en tinc prou de veure-us per què aparegui un somriure a la meva cara, fins i tot, només de pensar-ho estic somrient!
Estic nerviosa per demà, per fi em trauran els ferros desprès de tres anys. El que em fa més il·lusió és que pel dia del meu 18é aniversari el podré celebrar sense ferros.
No li diguis a ningú que demà em treuen els ferros, vull que la gent s'enteri per si mateixa. Jo no li ha dit a ningú de l'escola ni del pis.
Si sort que aquesta setmana nomès estarè fora dos dies i desprès tornarè a marxar fins al cap de setmana.
Demà haig d'entregar el treball de les pedres, espero que em posi bona nota encara que he vist altres trofeus i estan molt millor que els meus i segurament suspendre, però que vols fer-hi, jo ho he fet tan bé com he pogut i sapigut, fins i tot me fet un tall al dit, com ja saps.
Saps que sempre que ho necessitis o em necessitis em pots trucar i parlar amb mi.
Del regal que et vaig dir que no vull que em compris res, continua igual perquè per a mi ja heu fet suficient amb l'ordinador portàtil, el pis, el marc de fotos i en definitiva tot. Perquè cada cop que baixo de l'autobús el divendres quan torno a casa ja en tinc prou de veure-us per què aparegui un somriure a la meva cara, fins i tot, només de pensar-ho estic somrient!
Estic nerviosa per demà, per fi em trauran els ferros desprès de tres anys. El que em fa més il·lusió és que pel dia del meu 18é aniversari el podré celebrar sense ferros.
No li diguis a ningú que demà em treuen els ferros, vull que la gent s'enteri per si mateixa. Jo no li ha dit a ningú de l'escola ni del pis.
Fins demà,
Georgina
diumenge, 9 d’octubre del 2011
estimada georgina
estimada germana que estas a olot
aquesta setmana per mi a sigut la mes dolorosa
1em vaig trobar malament
2 tinc malt el peu
espero que la teva setmana agui sigut millor.
jo tb te trubat a faltar sort que la setmana cabe nomes ten vas 2 dies i un de aquest dos dies et treuen el ferros k be no?
se k em vas dir k no volies res pel teu aniversari pero si necessites algu no to pensis 2 vegades en preguntarmo
creec que ja te dit tot el que te tenia que dir
adeu guappissima
P.D.jo tbien estoy orgullosa de ti y de la mujer que te as combertido
(sempre avia desitjat escriuro pero es verdad)
aquesta setmana per mi a sigut la mes dolorosa
1em vaig trobar malament
2 tinc malt el peu
espero que la teva setmana agui sigut millor.
jo tb te trubat a faltar sort que la setmana cabe nomes ten vas 2 dies i un de aquest dos dies et treuen el ferros k be no?
se k em vas dir k no volies res pel teu aniversari pero si necessites algu no to pensis 2 vegades en preguntarmo
creec que ja te dit tot el que te tenia que dir
adeu guappissima
P.D.jo tbien estoy orgullosa de ti y de la mujer que te as combertido
(sempre avia desitjat escriuro pero es verdad)
dissabte, 8 d’octubre del 2011
Darren Criss
Born in February 5th, 1987. Sant Francisco, California, USA.
Went to University of Michigan and graduated in 2009.
Grew up in San Francisco.
Has one older brother.
Darren Criss is half-Filipino and of Irish decent on his father's side.
Before the show Glee, he sang his own rendition of some Disney songs at a Maggiano's restaurant every Thursday.
His signature pink glasses were a replacement for a pair of red sunglasses he lost.
Darren Criss is a passionate actor/musician/songwriter who has—in the course of one year—gone from YouTube sensation to a 4-time Billboard charting musician and composer to joining the cast of FOX's Emmy® Award-winning series Glee. He currently stars as Blaine Anderson, a charismatic and openly-gay student from a rival glee club, the Dalton Academy Warblers. Criss’ breakout performance of Katy Perry's “Teenage Dream” in his first episode set a milestone for Glee, debuting at #1 on Billboard for the first time in the show’s history and selling over 200,000 tracks in its first week.
Quickly emerging as one the most promising actors and musicians of his generation, Criss made his television debut in 2009 as Josh Burton on ABC’s Eastwick, with Rebecca Romijn, Lindsay Price and Jaime Ray Newman, and also appeared in CBS’ Cold Case.
Growing up in San Francisco, Criss played a variety of instruments including violin, guitar, piano, and drums. He played drums in a small band with his brother Chuck (now member of indie band Freelance Whales) before he went on to pursue his acting degree at the University of Michigan.
In his senior year of college, Criss and his friends created a Harry Potter musical parody entitled, A Very Potter Musical as a fun project for their classmates, friends and other Harry Potter fans. Along with starring as the boy wizard himself, Criss also lent several of his songs to be used in the show. Within weeks of posting the musical online, it became a YouTube hit, garnering millions of views and musical theater-world attention.
Using A Very Potter Musical as a springboard, Criss and his writing partners started StarKid Productions. Within a year, they wrote and produced subsequent online hits, Me and My Dick and A Very Potter Sequel, the latter of which he wrote all the music and lyrics for. As a result, the StarKid brand has grown to become just as popular as the shows themselves, spawning an enormous cult following from all over the world.
Having recently established their home base in Chicago, StarKid Productions will release their next original musical comedy in February. Entitled Starship, Criss will again be fully responsible for the music and lyrics.
Criss and StarKid Productions debuted on three separate Billboard charts – through three separate releases – all within the past year. These include the #11 spot on Billboard's Top Cast Albums with their cast soundtrack for the original musical “Me and My Dick,” along with the #19 spot on the Top Compilations chart for “A Very StarKid Album,” and the #30 spot on Billboard's Heatseekers chart with Criss’ self-released EP “Human.” With much success on the music charts, Criss has defied what many try to achieve under various music genres. “Human” was released as an acoustic collection of 5 original songs, differing greatly from the more Broadway-esque music found on “Me and My Dick” and the pop-rock stylings featured on “A Very Starkid Album.”
When not writing music for StarKid, he continues to write music for himself as an artist, and pending time and availability intends to begin work on a long-anticipated full length studio album. As a songwriter, Criss has been able to draw from his life, relationships, loves, and quirky outlook to pen heartfelt, tender, and raw songs—all of which range from the styles of soul, folk, rock, jazz and even classic show tunes.
Personal Quotes
There's not a damn thing that I do on my own that's not for my fans or for people that have supported me. So, I don't really care about my agenda, I wanna be on yours.That which makes you different is what makes you strong. Whether you're gay, straight, purple, orange, dinosaur; I don't care.
No matter what, I will always prefer a live performance. Whether it be a play or a musical, or playing music live. As long as it's live, it's the best because there's sort of an immediacy to connection between an audience and a performer, whereas where you do film or television, you're at the whim of so many different forces.
Pink. Because it would be really funny. 'Cause then really mean people wouldn't look so mean.
There's nothing more badass than being who you are.
[on his "Glee" (2009) character] As an actor you play different parts and this one happens to be a gay character - and a strong one, so really I lucked out.
[on his breakout fame] I wish I could say it's a dream come true, but quite frankly, my dreams weren't that good as a kid. I didn't have that big of an imagination.
divendres, 7 d’octubre del 2011
Friday!!!!
Thank god it's FRIDAY!!!
Today as last week this day and so on its... You know it.:P
Have you ever gone mad in Friday? Me? of course not....
But well I would like to again.
Come on and sing along!!!
Today as last week this day and so on its... You know it.:P
Have you ever gone mad in Friday? Me? of course not....
But well I would like to again.
Come on and sing along!!!
There's a stranger in my bed
There's a pounding my head
Glitter all over the room
Pink flamingos in the pool
I smell like a minibar
DJ's passed out in the yard
Barbie's on the barbeque
There's a hickie or a bruise
Pictures of last night
Eended up online
I'm screwed
Oh well
It's a black top blur
But I'm pretty sure it ruled
Last Friday night
Yeah we danced on tabletops
And we took too many shots
Think we kissed but I forgot
Last Friday night
Yeah we maxed our credit cards
And got kicked out of the bar
So we hit the boulevard
Last Friday night
We went streaking in the park
Skinny dipping in the dark
Then had a menage a trois
Last Friday night
Yeah I think we broke the law
Always say we're gonna stop-op
Whoa-oh-oah
This Friday night
Do it all again
This Friday night
Do it all again
Trying to connect the dots
Don't know what to tell my boss
Think the city towed my car
Chandelier is on the floor
With my favorite party dress
Warrants out for my arrest
Think I need a ginger ale
That was such an epic fail
Pictures of last night
Ended up online
I'm screwed
Oh well
It's a blacked out blur
But I'm pretty sure it ruled
Damn
Last Friday night
Yeah we danced on table tops
And we took too many shots
Think we kissed but I forgot
Last Friday night
Yeah we maxed our credits card
And got kicked out of the bars
So we hit the boulevards
Last Friday night
We went streaking in the park
Skinny dipping int he dark
Then had a menage a trois
Yeah I think we broke the law
Always say we're gonna stop-op
Oh whoa oh
This Friday night
Do it all again
Do it all again
This Friday night
Do it all again
Do it all again
This Friday night
T.G.I.F.
T.G.I.F.
T.G.I.F.
T.G.I.F.
T.G.I.F.
T.G.I.F.
Last Friday night
Yeah we danced on table tops
And we took too many shots
Think we kissed but I forgot
Last Friday night
Yeah we maxed our credit cards
And got kicked out of the bar
So we hit the boulevard
Last Friday night
We went streaking in the park
Skinny dipping in the dark
Then had a menage a trois
Last Friday night
Yeah I think we broke the law
Always say we're gonna stop
Oh-whoa-oh
This Friday night
Do it all again
Subscriure's a:
Missatges (Atom)