Si sort que aquesta setmana nomès estarè fora dos dies i desprès tornarè a marxar fins al cap de setmana.
Demà haig d'entregar el treball de les pedres, espero que em posi bona nota encara que he vist altres trofeus i estan molt millor que els meus i segurament suspendre, però que vols fer-hi, jo ho he fet tan bé com he pogut i sapigut, fins i tot me fet un tall al dit, com ja saps.
Saps que sempre que ho necessitis o em necessitis em pots trucar i parlar amb mi.
Del regal que et vaig dir que no vull que em compris res, continua igual perquè per a mi ja heu fet suficient amb l'ordinador portàtil, el pis, el marc de fotos i en definitiva tot. Perquè cada cop que baixo de l'autobús el divendres quan torno a casa ja en tinc prou de veure-us per què aparegui un somriure a la meva cara, fins i tot, només de pensar-ho estic somrient!
Estic nerviosa per demà, per fi em trauran els ferros desprès de tres anys. El que em fa més il·lusió és que pel dia del meu 18é aniversari el podré celebrar sense ferros.
No li diguis a ningú que demà em treuen els ferros, vull que la gent s'enteri per si mateixa. Jo no li ha dit a ningú de l'escola ni del pis.
Fins demà,
Georgina
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada