Ahir vaig arribar tard aquì al pis, el bus és una merda; entre que tarda 2 hores en arribar, a sobre em marego, no puc fer res apart de mirar el paisatge(no hi ha gaire per mirar perquè es fa fosc de seguida) aixì que l'únic remei és posar-se a dormir, però no puc perquè tinc por que no em desperti i ...
Vaig arribar i no hi havia ningù al pis, estrany, però vaig estar bé, vaig mirar la tela, vaig sopar i quan ja m'havia estirat al llit a llegir, va i entren, els vaig dir bona nit i fins avui.
Encara no he fet cap amiga com la Mailen o la Nayarith o fins i tot la Kathi, els trobo tant a faltar, estava tant bé amb elles i ara estic sola, m'agradaria ser com tu, que pots fer amigues allà on vaguis i no tens cap problema, però ja es veu que jo sòc diferent i a mi més molt més difìcil.
Saps a vegades intento recordar com era l'avi o algunes coses que haviem fet junts però al final sempre acaba igual, m'enrecordo de la seva cara, gràcies a les fotos i com era, però em sembla que m'estic oblidant de com sonava la seva veu o fins i tot de les coses que haviem fet junts, els records que m'han quedat més han sigut els dels dos mesos a l'hospital i el record d'ell estirat a l'ataud en la funerària; i m'odio a mi mateixa per no haver guardat records d'ell quan era mès jove de quan jo era més petita, les coses que em feia, tinc una memòria que fa pena i tinc por que acabi oblidant com era de veritat l'avi i nomès el pugui recordar a travès de les fotos perquè jo no vull veure'l com una cosa impresa sinò com una persona que va marcar a més d'un.
Una persona de carn i ossos, que és el meu avi.
Vull que no només quedi la foto sinò que quedi ell en la foto, la seva personalitat, el seu caràcter, les seves manies,...
T'estic dunan un rotllo, que flipes.
Desde que ha mort no hem parlat d'ell, i això em sembla fatal hauriem de compartir els nostres rècord i agafar la vida de l'avi i dividir-la entre tots per poder viure una miqueta més per a ell.
T'estimo molt,
Georgina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada