Papallones negres

Perquè no sóc prou forta? perquè m'agradaria marxar?, desapareixer d'aquest món per no fer mal a ningú més. Per que va tant de mal? em sento desolada i no sé com animar-me. Necessito parlar amb alguna persona però no tinc ningú amb qui parlar. M'agradaria poder treure'm aquest per que tinc al cor. Parlar, explicar-ho tot i no haver-ho descriure. T'estimo perquè m'ignores o per que em sento ignorada perquè? per que? per que?

Tinc fred, no se on sóc. Estic sola. Tots és negre, gris fosc. Hi ha alguna persona? Començo a plorar, a intentar recompondre'm a intentar ser jo mateixa un altre cop. No ho aconsegueixo. Només tinc els records dolorosos que no em volen abandonar no em deixen estar i em recorden de tot el que mai tindré i sempre he desitjat. Papallones.
Volen, lliures, de colors sobre el fons negre. Una es posa a la meva mà, la contemplo fascinada mentre les llàgrimes continuen rodolant galtes avall. Per que? Per que s'ha posat a la meva mà no la mereixo no mereixo que em toqui una criatura tant meravellosa moc la mà violentament per que marxi però no ho fa es queda quieta aferrada a la meva mà. Em dona esperances?

Ho sento. Torno a plorar. Ho sento, ho sento, ho sento no sóc suficientment forta li dic. Però ella no marxa.

T'estimo i lluitaré per tu sempre, sempre et protegiré.

Obro els ulls, estic estirada al meu llit amb el coixí xop, no estava dormint però, on han anat les papallones? Les meves papallones de l'esperança.
Tornarà quan les necessiti, d'això estic segura. I sé que tinc forces per lluitar per el que realment estimo.

I love you

I want to be comfortable around you like I am now. I really like you, but I'm scared, afraid that somehow I'll lose you forever, so we'll keep what we have, and see what happens....

Good Night, love

I és quan s'acaba el dia que totes les experiencies viscudes es reviuen en un únic instant, l'instant just abans de caure adormits damunt el coixí.
El moment màgic.
Bona niit a tothom :)
I que demá sigui un dia millor.

Felicitat

El lila és el color de la felicitat
Però que dius! És el groc
No!, és el blau.
Doncs per a mi la felicitat és una canço d'amor
Per a mi és estar amb la gent que estimo
Per a mi és jugar amb el meu gos
Per a mi és un lloc on em sento a gust
La meva felicitat és estimar i ser estimat
La meva doncs, és fer el que m'agrada
La felicitat és veure com neix una flor
La felicitat està dins nostre i només nosaltres sabem quina és i com treure-la
Per mi és tocar el piano
La meva és estirar-se a l'herba escoltant música, tancar els ulls i 'flotar'
La meva és estirar-te a la sorra de la platja i escoltar el mar
La meva és enamorar
Per a mi és escriure

La felicitat és per a tothom diferent i alhora igual, és un sentiment, una forma de viure, una manera de veure el món, un lloc o una persona, un color, una melodia o un tacte. I és per a tothom.

                      *Silenci*

Quina és la teva felicitat?

T'estimarè sempre

Georgina

The best feelings in life (by me)

Being thankful for being alive.
Laugh
at all
at me
Make me laugh
Being myself around people
Playing around
Feeling I can do everything, that nothing is impossible; I'm possible.
Looking at the sky and feeling okay of being a little spot in middle of it happy to be able to contemplate it.
Feeling good about myself
Doing the things I like.
Sing yoour favourite song out loud.
Cry out someone you are glad to see
Talk to someone that makes you feel special
Look up and get lost
Being hug
Make someone smile trully
Be aware that the smallest things make me happy and are the most important ones.
Being aware that everyone is beautiful
Seeing the stars and night and feel all the magic
One kiss
Hearing the sound of the waves
Hearing from someone 'I'm pround of you'
Finishing a project that you've been working on and love it
First swim in the summer
When he text you first
Falling sleep hearing the rain
Not remembering when you last cried
Getting unexpected gifts
Knowing someone loves you by who you are
When someone tells you they never want to lose you
Knowing you are important to someone
Having an stupid conversation and feeling the most happy person in the universe
Talking nonsense with someone special and feeling good
waking up and finding you have more hours to sleep
Making new friends

Anything more?

Per què m'ignoren?

Allà el trobo al mig del carrer al cap de dos mesos de no veure'l ni parlar amb ell. Sembla diferent. No vull que em vegi, ara si que vull ser invisible; amb tot el que m'ha fet sentir en dos mesos de la seva absència i ara que? voldrà que faci com si no hagues passat res? Doncs no. M'ignora doncs que ho continuii fent-ho. Odio que la gent em deixi de banda potser no sóc la noia més extrovertida ni la més divertida, ni la que parla més i diu les coses més interessants però tinc sentiments encara que la gent cregui que sóc freda com una roca i odio quan juguen amb ells.

Canvio de camí i m'en vaig a donar la volta per no passar pel seu costat però sembla que m'ha vist:

- Georginaa!!- crida corrents darrera meu.
No em giro. No em vull girar. No vull, no vull, no vull. Noto la seva mà a la seva espatlla. No vull. No vull. No vull.
-El que no vols?- em pregunta.
Ho estava dient en veu alta? No vuuuull.
-Deixa'm- dic apartant-me del seu tacte.
-Què et passa?- em pregunta.
-Què em passa a mi?!- dic intentant no cridar - Què et passa a tuu!- i començo a còrrer.
-Atura't!, Georgina!- m'atrapa amb facilitat no puc còrrer amb llàgrimes als ulls.
-Deixa'm!, Per què no m'ignores com has estat fent tots aquests mesos!-
-No t'he ignorat; estava enfeinat-
-Ja es clar estaves enfeinat les 24 hores del dia-
-Doncs si vale!-
La ràbia em fa còrrer més depresa i m'allunyo d'ell de tot.
M'adelanta i es posa davant meu per aturar-me.
-Per què estas tant borde?-
Borde? Jo? Però... Com? Veig impotent com s'allunya de mi i no hi puc fer res perquè sóc una borde perquè ell m'hagi ignorat.
Em caic de genolls a terra al mig del carrer. No em vull moure d'allà, vull que m'atropellin i no tornar a sentir res. Serè freda, morta.
Un cotxe pita però no li faig cas, no em vull moure vull que em passi per sobre.
-Però que fas?- ha tornat.
-Deixa'm- dic amb les mans tapant-me la cara tocant el terra.
-Mou-te, estàs al mig-
-No vull; vull morir-me-
-Però que dius, aixeca't-
-Deixa`m; vull morir-
M'agafa pel braç, em fa mal i m'obliga a moure'm.
-Deixa'm- dic plorant.
-No vull-
-Si vols, ja ho has fet tothom ho fa, tothom m'abandona-
-Mentida-
-M'es igual deixa'm-
-Què no penso deixar-te!-
M'aixeco i em poso a còrrer un altre cop. Caic a terra. I em poso a plorar, no pel mal que m'he fet si no per tot.
-Ja està- em bressola- Estic amb tu-
Encara em poso a plorar més entremig dels seus braços, que em consolen.

Històries a través d'una finestra

Segona història. Capitol 5:

La meva ment va fins l'estiu passat, l'estiu que vaig passar sola i acompanyada i vaig ser feliç. Vaig conèixer a una persona que em va canviar la vida i em va ensenyar un altre món, igual i diferent al meu.

Una noia que es va convertir en la meva millor amiga des d'el primer instant. Ens vam conèixer a la platja quan nedant va xucar amb mi i no sé com ni perquè vam començar a parlar i a parlar i ens vam convertir en íntimes.

Viviem casi al mateix carrer i quedavem cada dia per anar a la platja, pels boscos d'allà al voltant, pels carrers, pel port o per molts llocs més. Parlavem, ens explicavem els problemes, reiem, reiem moltíssim. Fins i tot un dia es va quedar a dormir a casa i vam estar parlant tota la nit fins la matinada que vam caure totes dues adormides per tanta son que teniem però no voliem dormir i perdre el temps per estar juntes. 

Recordo que al dematí següent de quedar-se a dormir vaig obrir la finestra i ens vam sentar les dues al meu llit amb l'aire i la calor acariciant-nos i vam començar a riure per res, per tot.
Però tot va canviar quan em va fer un petò. Em vaig quedar glaçada i molt sorpresa. No m'ho esperava, mai m'ho havia esperat, tenia molt clar que no era lesbiana, ho tenia però en aquell moment em van entrar tots els dubtes i vaig començar a reviure tots els moments en què vam estar juntes d'una altra manera. Però no m'estava malament, l'únic problema és que no vaig sentir res.
I allò es devia reflexar a la meva cara, no va dir res només va somriure i la nostra amistat no va tornar a ser la mateixa.
L'endemà va marxar al seu poble, nomès havia anat a la seva casa de vacances i vivia bastant lluny d'aquí.

Sabia que si ens tornavem a veure seria a l'estiu i ja no seria el mateix. Alguna cosa va canviar.