La meva ment va fins l'estiu passat, l'estiu que vaig passar sola i acompanyada i vaig ser feliç. Vaig conèixer a una persona que em va canviar la vida i em va ensenyar un altre món, igual i diferent al meu.
Una noia que es va convertir en la meva millor amiga des d'el primer instant. Ens vam conèixer a la platja quan nedant va xucar amb mi i no sé com ni perquè vam començar a parlar i a parlar i ens vam convertir en íntimes.
Viviem casi al mateix carrer i quedavem cada dia per anar a la platja, pels boscos d'allà al voltant, pels carrers, pel port o per molts llocs més. Parlavem, ens explicavem els problemes, reiem, reiem moltíssim. Fins i tot un dia es va quedar a dormir a casa i vam estar parlant tota la nit fins la matinada que vam caure totes dues adormides per tanta son que teniem però no voliem dormir i perdre el temps per estar juntes.
Recordo que al dematí següent de quedar-se a dormir vaig obrir la finestra i ens vam sentar les dues al meu llit amb l'aire i la calor acariciant-nos i vam començar a riure per res, per tot.
Però tot va canviar quan em va fer un petò. Em vaig quedar glaçada i molt sorpresa. No m'ho esperava, mai m'ho havia esperat, tenia molt clar que no era lesbiana, ho tenia però en aquell moment em van entrar tots els dubtes i vaig començar a reviure tots els moments en què vam estar juntes d'una altra manera. Però no m'estava malament, l'únic problema és que no vaig sentir res.
I allò es devia reflexar a la meva cara, no va dir res només va somriure i la nostra amistat no va tornar a ser la mateixa.
L'endemà va marxar al seu poble, nomès havia anat a la seva casa de vacances i vivia bastant lluny d'aquí.
Sabia que si ens tornavem a veure seria a l'estiu i ja no seria el mateix. Alguna cosa va canviar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada