Veig per la seva expressió que es sent culpable, però culpable per a què? No hauria hagut de dir res sobre les meves germanes, sort que no li he dit que jo també hauria d'estar allà lluitant a primera fila amb altres nois de la meva edat però que m'estic amagant com un fugitiu per poder salvar a la meva mare, potser per això sento que l'única solució que tinc per salvar a la gent que estimo es fugint, fugir lluny d'aquí. I entra la gent estimada amb qui voldria fugir l'afegeixo a ella. Però la pregunta que no puc evitar arriba:
-Com es que encara estàs aquí?-
-A què et refereixes?- Ja ho sé però no li vull contestar.
-Doncs, que tots els nois van ser cridat per anar a files, com es que tu no hi ets?-
No puc mirar-la als ull, però li haig de dir la veritat se la mereix, ho ha de saber, però potser això la distanciarà de mi, ja que, els seus germans van ser cridats i hi van haver d'anar. I ara un d'ells és mort. I què li dic doncs? Una mentida, que es convertirà en una mentida rere l'altre? Millor la veritat i que passi el que hagi de passar.
-M'estic amagant-
-Com?- la cara de sorpresa, canvia ràpidament a una de ràbia- Per això vols fugir d'aquí, perquè com que ara saps que s'acosta i tu no vols anar a lluitar i defensar la teva llar prefereixes fugir!-
-No, no és això, però i la meva mare, l'hauria deixat sola-
-No posis excuses, Finn-
-No és cap excusa, tu no vas veure la seva cara de sofriment quan va perdre les seves dues filles, no en pot perdre un altre ara-
-Però..- S'ha quedat sense paraules, l'he deixada sense paraules suposo que no vol parlar més amb mi. Espero que no marxi.
No diu res. Durant molta estona, però no marxa. Bona senyal?
Quant sentim crits i passes fortes a casa d'ella, se'm posa la pell de gallina. Hi ha gent armada dins la casa. Amb l'únic que puc pensar és en amagar l'Annie, portar-la en un lloc segur, però ella ja està corrents dins la casa i la segueixo per veure com un dels homes armats dispara a la seva mare al crani, deixant-la estesa a terra. El meu únic acte reflex és tapar la boca de l'Annie abans que cridi i mantenir-la quieta, ja que els homes no s'han enterat que hi som. L'Annie es mou amb força intentant escapar-se dels meus braços i anar a atacar aquells que acaben de matar a la seva mare però no la deixo, ja no pot fer-hi res i la matarien quan si acostes. No permetre que mai li facin cap mal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada