Històries a través d'una finestra

Segona història. Capitol 6:

La meva germana es desperta i em fa tornar a la realitat i deixar el meu record, record que ningú coneixia. No li havia explicat aquell petó a ningú i no crec que ho pogues fer mai, m'era més fàcil que la gent recordes l'Estel com la meva millor amiga d'aquell estiu i no com homosexual. Era més fàcil. Puja al meu llit i s'estira al meu costat i m'abraça.
-Estàs desperta?- em pregunta fluix.
Em giro i ens mirem massa aprop, m'aixeco i em quedo assentada
-Has dormit bé?- li pregunto sense mirar-la.
-Si, molt- 
La miro, no ho hauria d'haver fet, només de mirar-li la cara i la seva expressió m'enrecordo del meu error.
-Què t'ha passat?- pregunta
Em faig la tonta.
-Què?-
-El teu front, hi ha un nya-nyo gegant- sempre exagera.
-Què vas fer?- pregunta un altre cop, intentant tocar-lo.
-Ah, res que m'he girat i no he calculat be la distància i me donat un cop amb la finestra- menteixo tranquil·lament.
-Et fa mal?-
-No, ara no però no m'atreveixo a tocar-lo-
-Normal-
M'aixeco per fi i vaig al lavabo evitant el mirall.

La felicitat de viure

'No vull aixecar-me, no vull sortir, no vull una carrera, m'agradaria poder-me passar tota la vida amagada al meu llit, coberta pels llençols, llegint'. 
Hi ha molts moments en què penso això sobretot quan em sento col·lapsada per la vida, a vegades és insuportable i no pots amb tot. Però no puc deixar que la vida m'esclafi, és una cosa que ja he aprés, a base de molts i molts errors i caigudes.
Com començar de nou, realment és possible? T'imagines haver viscut el millor dia de la teva vida i poder repetir-lo exactament igual, com mirar la teva pel·lícula preferida un cop rere l'altre fins que ja t'acabés aprenent els diàlegs i on són les parts més importants.

La veritat és que no em puc queixar i espero no haver-ho fet, però tinc tot el que podria desitjar i més, la veritat és que no desitjo gaire, tinc una familia que m'estima i jo estimo, tinc gent que em compren, puc fer coses que m'agraden; com dibuixar i escriure i estic viva, amb això vull dir que la felicitat és fàcil, és valorar el que tens, estimar als que t'envolten, intentar fer com més sovint millor el que t'agrada i no deixar mai, mai de viure, de sorprendre's, de descobrir sigui on sigui i sobretot ser positiu.
Potser no em coneixes ni em coneixeràs mai, però saps què? desitjo que siguis feliç. Somriu :)

Ets complet

Ens fan creure que cadascú de nosaltres és la meitat d'una taronja, i que la vida només té sentit si trobem l'altre meitat. Ningú ens ha explicat que ja naixem complets, que ningú de la nostra vida es mereix cargar a les espatlles la responsabilitat de cargar el que ens falta.
Dos persones decideixen estar juntes per fer més fàcil la vida no per complicar-la amb el doble de problemes. D'on surt l'amor? Un sentiment tan efímer com la llum d'una espelma, que es pot apagar amb el primer bri d'aire si es feble o pot durar fins que s'acaba la cera.
S'ha de lluitar pel que es mereix, hi ha persones que mereixen que algú lluiti per elles. 

Un bon nº2

Sóc tossuda, si crec que tinc la raó no intentis treure'm-la doncs no aconseguiràs res. M'agrada passar molt temps amb les persones que estimo, i també amb les que mereixen la pena. Quan estic a gust amb algú intento allargar aquest moment el màxim posible. Sóc de les que prefereixen nits tranquil·les i ben acompanyades que nits de festa, encara que si surto ho gaudeixo. M'agraden les persones que saben esperar, però jo soc una impacient. Sempre que em necessitis em tindràs, encara que no t'ho mereixis. Sóc així. Sóc la persona més orgullosa que et puguis trobar, però sé quan parar. Prefereixo, moltes vegades, empassar aquest orgull que perdre algú a qui estima. No em considero bipolar, encara que molts ho pensin, només és que canvio molt d'opinió, sóc una mica indecisa. Una altra cosa és que sóc insegura, que busco sempre el suport en els altres. Odio que tardin a contestar en les converses, i penso que a un 'T'estimo' no respon un 'I jo'. Sóc de les que pensen que el 14 de febrer no és important, que l'amor es demostra tots els dies. M'emociono amb els missatges de bon dia, aquests que et fan sentir especial i única. Encara que molts pensin que sóc madura, jo ho poso bastant en dubte. Si passessis un dia amb mi et donaries compte del molt que gaudeixo fent tonteries i somiant amb coses impossibles. Em poso nerviosa quan em toquen el coll o em xiuxiuegen a l'oïda. Trobo moltíssim a faltar els meus amics amb els que solia compartir tots els meus moments, però la distància no ens separa, ens uneix cada vegada més. Amb el temps he après a que no m'afecti tant el què diran. Prefereixo gaudir el moment que esta fent plans. No acostumo a ser molt afectuosa, però quan agafo confiança sóc de les que abracen i besen sense motius. Sóc egoista, sobretot si toquen a les persones que més vull. Somiadora sense remei, i massa optimista. M'encanta buscar excuses, però no m'agrada que me les donin. Tinc un poder especial per enfadar la gent :) . M'encanta la pluja, l'hivern i les nits d'estiu. Canto sota la pluja, o si no sota la dutxa. Veig virtuts on només hi ha defectes. Intento fer feliç els que m'envolten, treure'ls somriures i fer-los sentir especials. Em menjo el cap amb facilitat, i a vegades em prenc les coses massa a pit. Això no ho controlo. M'encanta fer pessigolles als cabells i al coll, estimar i que m'estimin, deixar-me portar i parlar sense pensar. No sóc perfecta, ni ho vull ser.

Et vull a tu

I ella .. Què me'n dius d'ella?
La meva cintura acollia les teves mans quan tenies fred, els meus braços t'abraçaven fort i no et volien deixar anar, la meva boca sempre desitjava notar la teva, el meu nas sempre volia fer 'nasset, nasset', els meus ulls brillaven poc quan marxaves, però quan et mantenies al meu costat crec recordar que brillaven més que mai, de fet, tothom ho veia, tothom menys tu...

L'esperança and (quotes)

Aunque en tu corazón hay lugar para mucha gente, guarda un pequeño rincón para mí. No importa si no es el mejor, con tal de estar contigo seré feliz.

Cuando duermo sueño contigo, cuando estoy despierta pienso en ti ¿ves que difícil es no poder estar junto a ti?

Quizás viendo la inmensidad que te rodea puedas llegar a entender que tus problemas no son tan difíciles.

Te toma un da enamorarte y años aprendre qué es amor.

A veces no le cuentas como te sientes a alguien perque eres incapaz de encontrar las palabras adecuadas para que te pueda entender.

Hacer saber a un apersona que no está sola es, a veces, la única manera de hacerla sonreir de nuevo.

There are two rules for sucess...
 1. Never reveal everything you know

We don't stop playing because we grow old; we grow old because we stop playing.

Mirar a alguien y no decir nada y por dentro decir tantas cosas.

Personas que tienen el don de hacerte soñar con los ojos abiertos.

There's a lot of things you need to get across the universe. But you know the thing you need most of all? You need a hand to hold.

Es diran moltes coses, s'escriuran molts relats i llibres i noveles, pero mentres el teu cor no ho senti, res sabràs de l'amor verdader.

No esperis conèixer ningú com jo

Sé que no sóc el que busques. No tinc uns ulls preciosos ni un cos perfecte. Tampoc pretenc ser la noia 10, només sóc una més entre totes... tot i així no esperis conèixer ningú com jo.
Sóc el tipus de persona que canvia d'humor quaranta vegades al dia. Sóc de les que diumenge es passa tot el dia en pijama i de les que es conformen amb un simple llibre a sortir de festa a les nits. Sóc la típica que posa la música alta per no sentir els seus propis pensaments i aquella a la que li torna boja la xocolata. Sóc de les que prefereixen anar còmodes que anar massa modades i casi no poder-se moure. Parlo massa i m'enfado molt de pressa, encara que se’m passi molt ràpid. Canto a la dutxa i m’il·lusiono amb res. Adoro l'estiu i els dies de platja. M'encanten les sortides del sol, els capvespres i les nits plenes d'estrelles. M'encanta viatjar i m’encanta veure fotos de diferents llocs del món desitjant algun dia poder-les fer jo. Tinc un munt de roba a l'armari i després no sé que posar-me. M'encanta fer plans de futur i sempre recordo el passat . Canvio d'opinió seixanta vegades, però quan estimo de veritat no hi ha qui em pari. Sóc de les que quan estimen de veritat els costa molt dir adéu encara sabent que et tornaré a veure aviat. T'estimaré bojament i quan t'abraci ho faré tan fort que et quedaràs sense respiració. T’agafaré de la mà i no voldré deixar-la anar mai. Seré el teu últim pensament cada nit i el primer cada matí. T’escriuré missatges de bona nit i cada vegada que et trobi a faltar. Et prometo que les úniques discussions que tindràs amb mi seran per què veure aquell dia a la tele . Et dedicaré mil cançons i estaré amb tu en els teus dies grisos i quan ni tu mateix et suportis, et faré riure amb les coses més tontes del món. Se m'escaparà el teu nom en qualsevol conversa i esperaré cada minut que et connectis per recordar-te que t’estimo. Voldré ser petita només per ser “la teva petita”. I t’estimaré com ningú ho hagi fet mai. La meva única preocupació serà per veure't feliç i que cada moment, cada instant de la teva vida, tingui una cosa per la que valgui la pena que somriguis. Et prometo intentar que així sigui. Encara que tu estiguis amb ella, encara que estiguis amb una altre jo sempre hi seré.

Es poden dir moltes coses llegir-ne moltes pero l'amor no es sent, no es llegeix ni s'escolta.

Vuit lletres

T'estimo. 
Sentir apreci o afecta per algo o algú. Evaluar, calcula, donar un valor. Considerar, creure.
Primera persona del singular, present d'indicatiu del verb estimar. 
Vuit lletres, dues paraules. 
Milers de sentiments agrupats. Pots cridar-ho o simplement pensar-ho. Pots demostrar dia a dia, o pots tenir-lo callat durant tota la vida. Pot ser l'amor de la teva vida o pot ser un simple amor d'estiu. Una cosa es segura duri el que duri si és verdader perdurarà amb tu tota la vida.
Aquestes paraules poden fer-te la persona més feliç del món. També poden fotre't la vida.

A veure qui te nassos a estimar-te més que jo

Mai he sigut molt decidida ni segura, la inseguretat pot amb mi. Tu ets la persona que em fa sentir segura, la que sense dir-me res es capaç de treure’m un somriure. El que m’ha vist plorar i no se n’arrepenteix d’haver-me consolat, el que somriu quan em veu contenta i rient. El que em fa riure quan veu que estic molt seriosa i el que nota que em passa només mirant-me. Sense adonar-me m’he enamorat de tu i quan me n’he adonat ja estàvem sortint junts, saps com sóc per això m’estimes igual que jo a tu. Sóc capaç de passar-me tots els dies pensant en tu, quedar-me embovada imaginant que deus estar fent. La que necessita un bon dia teu i un bona nit cada dia i de tant en tant una trucada i una abraçada i un petó.

Sóc la mena de noia que quan estima algú s’hi aferra i li costa deixar-lo anar, em costa dir adéu quan em deixes a la porta de casa o a punt d’agafar el bus. I m’encanta poder-te dir hola i veure’t. Tenir-te aprop.

Puc viure sense tu, però no vull.

T’estimo

P.D. A veure qui te nassos d'estimar-te més que jo.

Moments

Encara sento la seva mà acariciant-me l'esquena. Com els nostres nassos es toquen suaument, tanco els ulls per sentir la màgia del moment. Els seus llavis es toquen amb els meus i em dona un petó, suau i carinyós. Em sento estimada i això és un sentiment meravellós. Els nostres llavis es separen i em xiuxiueja a cau d'orella 'T'estimo'. I en aquell moment sento pessigolles a la panxa.

Distància

Distància: espai que existeix entre dos punts.

Crec que a ningú li agrada parlar de distància, n'hi ha que diuen que és l'oblit, d'altres que la força fa la unió i els meus positius diuen que no els afectaria.
Ningú sap realment que significa aquesta paraula fins que no perden a algú per culpa d'alguns quilòmetres.
Al cap i a la fi, són el que són, quilòmetres.
A ningú li agrada estar lluny de la persona a la que estima moltíssim i no només és per por a perdre'l, no és un no saps el que tens fins que ho perds si no més ben dit és un no saps el que tens fins que la distància t'ho pren.
Arriba aquella sensació, que no sé realment com explicar-la, és com un sentiment d'impotència al veure que no pots fer res per poder estar al seu costat mentre marxes lluny, que sents que et falta alguna cosa i necessites veure'l i abraçar-lo, t'agradaria poder anar a casa seva i enviar-li un missatge dient-li 'Obre'm estic just davant la teva porta' Però no et deixa, la distància.
Tot i així queden les llargues hores parlant per telèfon. Encara que ajuda a passar aquella sensació no treu importància a la distància que no et deixa tocar-lo, abraçar-lo o fins i tot veure'l. No sé que fa més mal que la distancia, és un voler i no poder o un poder i no voler? No entenc perquè serveix la distància quan tot el que vols és tenir-lo a prop teu.
Però sempre et queda l'esperança de que algun dia, encara que no sàpigues ben be quan, el tindràs a prop, molt a prop, entre els teus braços. I en aquell moment us riureu de la distància i de tots els dies que heu passat separats desitjant que aquell moment no acabi mai.

Per això quan sento gent parlant de distància, i diuen que es pot viure igual amb ella. Somric i penso que quan arribi el moment canviaran d'opinió.

La distància entre dos punts que s'estimen provoca aquella estranya sensació

Fly away

Every night before I go to bed, I hope and pray with all my heart I will be awoken by a tapping at my window and that I will walk over and find a boy dressed in green floating there and he will take my hand and together we will fly away to Neverland. I don't think my heart will ever stop wanting this. I honestly don't.