Mai he sigut molt
decidida ni segura, la inseguretat pot amb mi. Tu ets la persona que em fa
sentir segura, la que sense dir-me res es capaç de treure’m un somriure. El que
m’ha vist plorar i no se n’arrepenteix d’haver-me consolat, el que somriu quan
em veu contenta i rient. El que em fa riure quan veu que estic molt seriosa i
el que nota que em passa només mirant-me. Sense adonar-me m’he enamorat de tu i
quan me n’he adonat ja estàvem sortint junts, saps com sóc per això m’estimes
igual que jo a tu. Sóc capaç de passar-me tots els dies pensant en tu,
quedar-me embovada imaginant que deus estar fent. La que necessita un bon dia
teu i un bona nit cada dia i de tant en tant una trucada i una abraçada i un
petó.
Sóc la mena de
noia que quan estima algú s’hi aferra i li costa deixar-lo anar, em costa dir
adéu quan em deixes a la porta de casa o a punt d’agafar el bus. I m’encanta
poder-te dir hola i veure’t. Tenir-te aprop.
Puc viure sense
tu, però no vull.
T’estimo
P.D. A veure qui
te nassos d'estimar-te més que jo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada