'No vull aixecar-me, no vull sortir, no vull una carrera, m'agradaria poder-me passar tota la vida amagada al meu llit, coberta pels llençols, llegint'.
Hi ha molts moments en què penso això sobretot quan em sento col·lapsada per la vida, a vegades és insuportable i no pots amb tot. Però no puc deixar que la vida m'esclafi, és una cosa que ja he aprés, a base de molts i molts errors i caigudes.
Com començar de nou, realment és possible? T'imagines haver viscut el millor dia de la teva vida i poder repetir-lo exactament igual, com mirar la teva pel·lícula preferida un cop rere l'altre fins que ja t'acabés aprenent els diàlegs i on són les parts més importants.
La veritat és que no em puc queixar i espero no haver-ho fet, però tinc tot el que podria desitjar i més, la veritat és que no desitjo gaire, tinc una familia que m'estima i jo estimo, tinc gent que em compren, puc fer coses que m'agraden; com dibuixar i escriure i estic viva, amb això vull dir que la felicitat és fàcil, és valorar el que tens, estimar als que t'envolten, intentar fer com més sovint millor el que t'agrada i no deixar mai, mai de viure, de sorprendre's, de descobrir sigui on sigui i sobretot ser positiu.
Potser no em coneixes ni em coneixeràs mai, però saps què? desitjo que siguis feliç. Somriu :)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada