La llibertat és una esquerda a la porta de la por
La llibertat sempre troba la forma de pasar l’estona
Els meus cabells són forts, aspres, hirsuts. Em coronen el cap
Els meus peus tenen deu dits. Tots van en la mateixa direcció
Que no et clonin, digue-ho, crida-ho. Que no et clonin
Casa meva és on poso les sabates, però vaig descalça
Aquí tots plorem mentre àngels i dimonis ballen
Cada home és tants homes que costa trobar el teu
Tinc raó, la tinc sempre, i estic equivocada
Hi ha noranta-set maneres de dir <t’estimo>, i totes valen
Si el teu amor s’avorreix, porta’l a veure la Lluna Plena
Estic mullada, em sento mullada, tinc el cervell sec
Avisa’m quan comenci la vida, em vull despertar
Nou, set, cinc, abril, maig, gener, per què?
Hi ha dies eterns que no necessiten cap número
Això és el circ de la vida? Hola, sóc el pallasso
Barreja els colors i beu-te el got. Mira la teva merda
Escup al cel i aparta’t ràpidament
Ara sé moltes més coses que quan era vella
El temps et dibuixa la cara, a cops de cisell i Martell
Vull entrar dintre teu, però no vull trucar a la teva porta
Despulla’t, treu-t’ho tot, però queda’t el cor
Ella és calenta de dia i freda de nit. Contracorrent
Ell espera de dia i plora de nit. Contracorrent
Quan el dolor arriba massa aviat ja és massa tard
Per què m’hauries d’oblidar si un dia em vas estimar?
M’has buscat durant tota la teva vida, i sempre he estat dintre teu
Et faré sentir tots els plaers, però després afluixa i trenca’t
Aquí no hi havia estat mai, per això no sé què fer
Ets a dalt, ets a baix, ets al mig. Enlloc
No puc veure el color de la teva ira si no t’obres, cor meu
Quina hora és? Quina hora és? Ja ha arribat el moment?
Vaig anar a comprar futur al súper. Am van dir que estava a <congelats>
Em sento tan sola que si tingués llàgrimes ploraria
La vida em deu alguna cosa, i tant que sí!, però he perdut el resguard
<Adéu, tinc una feina millor.> Era el meu àngel de la guarda
Llegeix la lletra menuda. La vida és un contracte molt llarg
He baixat dels cavallets. Només feia voltes en cercle
No escriguis cançons d’amor si no estàs enamorat
Sóc una perdedora, ho sóc. He guanyat el primer premi
Sóc una guanyadora, ho sóc. He perdut les pors mentre vivia
Què t’hi jugues que sóc més infeliç que tu! Dos contra un?
Tenir mala sort és molt millor que no tenir-ne fens
El dolor li pujava pel coll, i se’l va empassar a poc a poc
El teu esquelet és una gran arpa sense cordes
Portava uns quants somnis per menjar, però ens hem descuidat el pa
Hi ha un camí cap a l’amor. Per què no hi han fet un pont?
Adéu, mare, me’n vaig. Tornaré si no trobo cap entrada
Ei, tu, la del mirall, es pot saber què mires?
Obre la finestra. No, aquesta no, la que dóna a la vida
No t’estimo, no t’estimo, però me’n pots convèncer
Truquen a la teva porta, surt mans enlaire o disparant
Un dels dos se n’anirà primer. Avisa’m si sóc jo
No pots complaure a tothom. N’hi ha prou que et complaguis a tu mateix
La vida és una novel·la que no acaba mai bé: el protagonista sempre es mor
Va pasar una papallona i em va cridar: <Massa tard>.
Però encara és aviat, encara és aviat, encara és aviat… oi que sí?
Guaita, ja torno a ser aquí i això s’ha acabat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada