El casament de la meva tieta va ser precios.
Una meravella.
Encara que no tot va sortir com esperavem, ens ho vam passar genial.
Sobretot jo, que vaig conèixer a algù. Nomès vam parlar aquell dia i no ens hem tornat a veure més, encara que m'hagues encantat. Espero que allà on sigui no s'hagui oblidat de mi, i poder tornar a trobar-nos i continuar coneixent-nos!!!
Desig:
Com es que tothom desitja coses? Es deues complir? O és com un tipu d'esperança? Mirar un núvol, una estrella fugaç, la lluna, tirar una moneda en una font o en un pou i ... demanar un desig.
Tantes vegades ho he fet i amb el mateix desig que em sembla que s'ha cansat de mi perque no l'ha complert encara...
Tinc un trosset de tu, de la teva vida, que mai, mai em deixarà, perquè és part del que sóc, he sigut i serè. Sempre en els meus pensaments.
Tu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada