La gimnàstica rítmica en la meva opinió és l’art del cos, semblant al ballet però no tan clàssic. En aquest art la música és la clau, pot ser moderna però el que si que no pot tenir és lletra. Es poden utilitzar objectes, em sembla que fins i tot és obligatori utilitzar-los, i aquests poden ser la cinta, la pilota, el cèrcol, les masses i la corda.
És un esport femení, on reina la plasticitat, la gràcia i la bellesa. També es un esport que combina elements del ballet, la gimnàstica i la dansa, s’acompanya de música per mantenir un ritme en els moviments. És pot fer sol o en grups.
La flexibilitat i la gràcia dels moviments és un punt molt important en aquest esport, ja que és el que fa que aquest esport sigui com és. Cada moviment que fan em recorda a una escultura, es harmònica i melòdica al mateix temps, és un esport per contemplar encara que és facin competicions i exhibicions.
Aquest esport neix a l’antiga Unió de Repúbliques Soviètiques Socialistes, URSS, en una època caracteritzada per la Revolució Industrial, on es va permetre una varietat de pensaments nous que van impulsar la participació de la dona més enllà del habitual en tots els camps socials, el de la investigació, en el professional, en el laboral i òbviament en el esportiu. En un període relativament curt va tenir molta pujada i es van crear competències de molt alt nivell.
El primer campionat mundial d'aquesta especialitat fou celebrat al 1963, i es va convertir en un esport olímpic al 1984 a Los Àngeles, on per prioritats polítiques no va participar la URSS, coronant-se com a campiona olímpica la canadenca Lory Fung.
La base de la gimnàstica rítmica, sempre ha estat la coreografia clàssica i els seus iniciadors van ser mestres en dansa, especialistes en coreografia, i no entrenadors esportius com podria pensar-se.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada