Ahir em va pujar l'autoestima per un moment i va ser genial, amb vaig sentir a gust d'estar aquí i vaig tenir ganes de continuar, d'enfrontar-me al futur i...
guanyar.
Però avui la tinc pel terra i no se com remuntar-la, per això t'escric per avera si m'ajuda. Saps tinc un professor que em sembla que ens odia a tots, ens fa fer un trofeu de pedres, pedres pedres i jo ja no se que fer li he ensenyat alguns esboços, però cap li convenç i jo vull fer algu bo, que li agradi, però no sòc marbolista ni molt menys i no se treballar amb les pedres i tampoc sé on es troben o on es compren i això m'estressa.
He tornat a tenir relacions amb la meva millor amiga, d'això m'ha n'alegro moltíssim!
Parlem sovint, com ja saps haviem estat dos anys sense dirigir-nos la paraula però ara parlem quasi cada dia i ens expliquem les experiències de la uni!!
Uni
Amb la por que em feia i ja hi sòc a dins... Tanta por al desconegut i tant poc respecte al conegut.
Ara mateix no tenia res més a fer per això t'escric aquesta carta, a veure si em contestes i parlem mès sovint que no em parlat en tota la setmana, ja està bé, eh!!....
Era broma!
Vull tenir ganes d'experimentar la vida i viura-la al màxim per si algun dia se'm dona la beta que vull mirar el passat que vegui tot el bo que he fet i estar orgullosa de mi mateixa.
T'estimo molt, moltíssim;
Georgina
P.S. Estic orgullosa de tu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada