No vull tornar a passar per tot el que acabo de passar i per aquest motiu només vull estimar a les persones que m'han demostrat la mateixa estima, perquè els tornaré tots els bons moments que m'han fet passar, però dels altres que els bombin, per a ells vull ser freda i no deixar-me entabanar per no patir mai més.
Sort que he après a dissimular tot el dolor que sento amb un somriure, és l'única arma que tinc.
Un somriure amaga totes les preocupacions i evita que altre gent pregunti que et passa, normalment la gent feliç o que aparenta felicitat és la que passa més desapercebuda que és el que vull.
Mai he volgut ser el centre d'atenció, però alguns cops ho he sigut i ho he passat fatal i ha acabat malament. No vull tornar-ho a ser mai més, prefereixo ser solitària i invisible.
I quan tot es desmorona és llavors quan saps qui realment importa i qui no.
Moltíssimes gracies a aquelles poques persones que saben treure'm un somriure fins i tot en els dies més negres. Vosaltres si que us mereixeu tota la felicitat del món. Moltes gracies, m'agradaria ser com vosaltres :).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada