Estava sentada davant d'ell, sentint-me impotent; una impotencia que m'havia fet jo mateixa amb la meva estùpida timidesa. Volia, volia i no he pogut fer perquè sóc inútil.
Ara aquesta impotència no em deixa ser feliç, no em deixa que dormi tranquil·la. Nomès faig que pensar en el que podria haver fet i no m'he atrevit. Amb la seva presencia dins meu sense poder expressar-la.
Vull deixar de ser una noia tímida, vull deixar de sentir-me així per culpa de la meva estùpida timidesa. Vull se la noia que va superar la seva por. Vull ser la noia que ja no és tímida.
Vull ser la noia que s'atreveixi a aixecar-se, caminar cap a ell i dir-li 'hola', encara que tothom estigui mirant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada