Indiferencia

Tant difícil és estimar-me? Tants dubtes que no sé resoldre, sembla un concurs d'haver-ha qui sap ser el més indiferent quan hi ha tantes coses que m'agradaria aclara. Però ara l'únic que puc fer és evadir-me, no pernsar en aixó i deixar que les coses marxin, segueixin el seu curs i arribar a un lloc on hi trobi totes les respostes. 
Un lloc que ja coneixo però està mig oblidat a la memoria, on hi trobarè la meva història, el meu jo reflectit en un vell mirall que un dia va ser nou i lluminòs.
Un mirall que em va ensenyar qui era i que hi feia aquí. 
Ara les eves respostes estan oblidades en el lloc de la meva ment on van les coses perdudes un lloc difícil d'arribar però no impossible. Un cop hi ets recosrdes tot el teu món i allà és on està la resposta a la pregunta que acabes d'oblidar perquè la memòria té aquests truc de fer-te desapareixer malsons, somnis i rècords, per de tant en tant, mostrar un fragment que et pot ajudar a viure o et pot generar encara més problemes per resoldre, però sempre és un fragment de la teva vida passada, ja que el cervell no inventa res només canvia l'ordre.

T'estimo,

Georgina