18

Tinc els nervis a flor de pell i no sé si podré dormir. En un mes he tingut que madurar de cop, he deixat enrere la meva infantesa per plantar cara al futur i no m'agrada gens.
Sóc massa tímida per enfrontar-m'hi amb dignitat i sé que ho passaré molt malament però m'encanten les coses noves.
odio caure en la rutina.
La rutina que tinc, que em fa totalment previsible, l'odio però per molt que vulgui sempre hi caic.
Un nou canvi comporta una nova rutina, un nou horari.
M'encantaria veure cada dia diferent encara que fossin iguals, cada dia una cosa nova, una cosa que em canviï la vida.
És el que faig cada dia que vaig que es fa igual a l'anterior busco algu diferent, un objecte, una persona, un núvol, un sentiment, un raig de sol, que fagui diferent el dia que estic vivint avui, el present diferent, únic, irrepetible.
Cada dia és un rècord com cada dia s'amarrisa el cabell diferent, cada ris és el present i quan canviï el futur i el rècord del primer ris el passat, així vull la meva vida cada dia un ris diferent, únic.
Però per molt que ho vulgui es fa difícil perquè hem de tenir una rutina per ser feliços, sempre planejant el futur sense pensar en el present i lamentant-nos del passat.
Cada dia vull veure el trenc d'alba i l'aposta de sol perquè em desperten cada dia un nou sentiment que no coneixia el dia anterior.

Viure el moment és ara.
És difícil parlar de temps perquè el passat ho és tot, el present és ara i el futur no existeix.