Tanca els ulls i...

Tanco els ulls.
Sota un arbre, en un banc; amb ell al costat. Estem molt aprop mirant-nos l'un a l'altre quasi noto la seva respiració, s'acosta, ja sé que vol fer i aparto la cara rient.
- no puc- dic rient.
- si que pots, va- contesta, em gira la cara i el torno a mirar. - tanca els ulls.-
Ho faig i cada instant el noto més i més aprop, ja quasi em toca. I em besa, suaument.
Quan ens separem, quan ja no el noto, obro els ulls, m'està mirant i jo el miro a ell.
-es enserio?-
-em sembla que sí-
-tinc por.-
-de que tens por?- pregunta.
-d'això-
-de l'amor?-
-si, de tot. Del que m'està passant i del que passarà. Sempre, durant tota la meva vida he vist i he viscut les experiències dels altres, i de meves quasi no en tinc cap. Però aquesta és una que mai oblidaré perquè és totalment meva i teva. Però encara tinc por, sobretot si això no és etern i s'acaba-
-tens por de que s'acabi?-
-no. Tinc por a quedar-me sola. Tothom viu la seva vida mentre jo estic mirant, tothom té la seva vida i jo en alguns casos formo part d'ella però no en tots i tinc por que tothom faci la seva vida i jo no pugui i que em quedi totalment sola. I quan se'n vaguin per sempre i quan jo me'n vagui per sempre a qui hauré fet feliç. Jo no vull anar-me'n fins que no hagi donat tot el que puc donar en vida. Tinc tant d'amor, carinyo, solitud, enyorança, esperança, felicitat i fins i tot odi dins meu que no vull que es quedi amb mi quan em mori vull donar-lo.- Mentre deia això em queien les llàgrimes galtes avall, mai havia obert el cor així a ningú.

Obro els ulls; ja torno a parlar sola.