Mai hagués cregut que em passaria això a mi, però perque no em pot passar?
Pues ja ha passat.
Total que avui havia de ser un dia de festa i nit de barraques però acabà siguent dia de pluga i nit de vomit.
Començo.
Fa una setmana haviem quedat per anar avui a fires de Girona amb la meva millor amiga i 5 persones més, per passar-ho bé, però ha acabat que la meva amiga s'ha emborratxat i ha sortit a la llum la seva anorèxia.
Demà serà un dia dur, perquè ella no se'n recordarà de res i demà li haurè d'explicar tot de nou i no se com fer-ho.
Tornar a repetir sensecions que intento oblidar no és fàcil.
Ella aquí dormint, no se si sap el que sé o ni s'ho imagina però l'haig d'ajudar i si per això la internen en un hospital i m'odia per sempre ho suportarè.
Però vull tenir a la meva amiga, a la noia que em va canviar, em va fer doneta; la vull tornar a veure, a sentir i no aquesta noia que té el mateix nom, la mateixa veu i el mateix cos però molt més prim; que ha canviat tant que quasi no la reconèixo.
La gent canvia això ho accepto però no vull que canviï malalta.
Tant dolent és ser grassoneta, jo no ho sé com que mai he sigut prima...
Me l'estimo i per això l'haig d'ajudar. Però crec que no puc tornar a entrar en un hospital, encara no.
T'estima i et troba a faltar,
Georgina
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada