De fet és ben bé el contrari. És una mica com quan has fet un examen al final del trimestre i t'ha anat fatal. Desprès ve el període de temps abans que et donin la nota, aquella mena d'exhalació, quan encara no t'han rebutjat, tot i que ets conscient que ho faran. Pel que fa al noi, la noia volia esperar tant com fos possible que li tornessin l'examen.
Però esperar-se fins i tot quan acabes de morir, bé, potser és exagerar-ho un pèl massa... o potser no.
És una sensació, et sents invisible quan realment voldries sentir-te el centre d'atenció perquè tothom es fixes en tu, sobretot ell.
La pregunta que em faig és:
Això com es fa?
Si tota la vida has sigut invisible com pots tornar-te visible per a ell d'un dia per l'altre?
Per altre banda:
Perquè és tant difícil dir ' T'estimo' a algú?
Amb lo fàcil que seria obrir el teu cor a algú altre per no tenir el dubte de si hauria sigut o no, o què hagués passat si li hagués dit. I que l'altre també ho fes.
Encara que si això passes, l'amor seria mès fàcil?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada