Aigua, molta aigua, sense pluja, aigua a terra a l’aire. Estaré a sota aigua? No puc respirar; i no sé perquè estic tranquil·la, encara busco aire però ja no em fa falta, le trobat, he trobat el que estava buscant i ho sé. Le trobat a ell, ja no necessito res més, no em fa falta l’aire em podria quedar tota la vida així al seu costat, contemplant-lo , acariciant-lo; en definitiva, estimant-lo.
Però està lluny molt lluny i diu que m’apropi però no puc sempre està a la mateixa distància per molt que avanci. Per sorpresa meva, continua tranquil·la, sé que l’he trobat i ja estic ‘completa’.
Com que veig que jo no puc, li dic que s’acosti i sorprenentment ho fa. El sento tant aprop, toco els seus cabells, la seva cara, les seves mans. I em diu alguna cosa que em fa somriure tot ell és un somni.
Un somni?
Obro el ulls, entra llum per la finestra de la meva habitació i estic agafada a ell. No em vull moure, dorm tant plàcidament que tinc por de despertar-lo. L’observo mentre dorm, completament enamorada.
Si ell ho sapiguès...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada