Ella creia haver arribat, haver buscat i haver trobat, però i si ha trobat el que no buscava?
I si el que busca també l'està buscant a ella? Desprès que és millor quedar-se quieta a seguir buscant? Que sap ella, si es novata en això de l'amor, i qui n'és un expert? Ella no l'havia experimentat, desitjava fer-ho però també tenia els seus dubtes i la seva por.
De petita sempre li havien agradat els contes de fades, els que normalment acaben amb un petó d'algun príncep blau. De veritat existeix?
Pot ser però si n'hi ha, n'hi ha pocs i ja estan agafats segur, cap noia deixaria passar a un d'ells.
Per alguna raó, les coses mai surten com les havies planejades, sempre et sorprenen, per a mi normalment per a malament, no ho entenc per molt que intenti veure la vida en rosa sempre em surt el color negre i ja està...
Sóc una mera il·lusió, estic feta d'elles, i m'agradaria començar a experimentar la vida, viure-la i no només imaginar-me, perquè desprès em poso una expectativa tant alta que quan passa, si arriba a passa, em dono tal cop contra la realitat que em deprimeixo i torno a ser la solitària nena que busca i busca sense trobar.
El què? Ni ella ho sap.
Primer que res salutacions cordials des de Lleida.
ResponEliminaEn aquesta situació que descrius als post s'hi troba molta gent... que hi farem? Bona Cara!:)