Sempre hi ha un moment on les coses es desmunten, es trenca alguna cosa dins teu i caus en un pou profund i fosc on creus no tenir sortida però al final sempre hi ha algú allà per donar-te la mà i llençar-te una corda a la qual aferrar-te i sortir a la llum i tornar a començar.
Aquella persona pot ser la que tens més aprop o algú que creies que no l'importaves, en qualsevol cas aquella mà ha sigut la que t'ha tret d'un lloc on no vols tornar, un lloc que mirat ara és un petit forat al terra quan abans semblava realment un forat sense fons.
Tot té un final, les coses bones i també les coses dolentes.
Però el que si es veritat és que les coses dolentes venen un rere l'altre i no pots fer res però esperar que la gravetat doni el seu fruit i donar-te un cop amb el terra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada