Serà que no li importo, potser no sap ni qui sóc. No sé com puc se tant innocent i enamorar-me del primer noi que veig només pel seu físic. Això és amor a primera vista?
Pues quins maldecaps m'està portant. Només m'ha mirat un cop en els 20 minuts que portem de trajecte i aquella mirada m'ha fascinat, però sembla que a ell no. Deuria estar mirant algun lloc per sentar-se i ni m'ha vist, em deu haver passat la mirada per sobre i jo encantada amb el ser rostre, els ulls, la boca, els cabells i ell ni ho sap.
Ja em torno a tocar els cabells nerviosa, un mal acostum que he agafat des de que noto que em relaxa i em fa tranquil·litzar, miro per la finestra i veig el meu reflex desdibuixar pels tocs de llum i les parts en ombra. La pluja que cau i fa petits rius a la finestra.
< Tinc alguna cosa bona?>
Mai m'ha agradat els meus ulls perquè els trobo petits, el meu nas immens i els meus llavis trobo que no destaquen gaire en la meva cara ovalada que tinc i els cabells despentinats que cauen a banda i banda de la cara tapant-me les petites orelles.
< Sóc guapa?> pregunto a la noia del vidre.
Quan aquesta es comença a moure i aixecar-se dins el vidre, m'ha n'adono que ja no sóc jo, ja no és el meu reflex que s'aixeca va al passadís fins el noi del vidre, el noi que porto tot el trajecte mirant, li diu alguna cosa i s'assenta al seu costat i comencen a xerrar i a riure. El meu jo reflex és feliç en el món paral·lel on viu.
Em desperto encara al tren, ja estic apunt d'arribar. Ell encara contínua allà sentat mirant per la finestra el paisatge fosc i húmid, i jo no m'atreveixo a fer res com sempre.
Baixo amb ell darrera, em poso nerviosa per res perquè jo vaig cap a la dreta que és on està casa meva mentre que ell va cap a l'esquerra.
Aquí els nostres camins es separen per el que sembla que serà un per sempre.
En un bri d'esperança em giro per veure com ell s'allunya i gira la cantonada sense ni tan sols adonar-se d'una noia sota un paraïgues acaba de deixar anar una llàgrima per ell i per la seva covardia que li impedeix ser realment feliç.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada