Per què no puc tornar a tenir 6 anys, amb lo meravellós que era, sense cap preocupació ni cap problema; on tot era més senzill i més divertit.
Vull tornar a ser la nena innocent que era amb tot el món per descobrir, la que aprenia dels seus errors i la que veia la vida com una gimcana.
La que menjava sense pagar, parlava sense obrir la boca i feia somriure a tothom amb la seva innocència.
Quan va ser el moment en què vaig créixer?
Perquè quan som petits no pensem en res més que créixer?
Que té d'especial tenir anys?
Quants més anys pitjor, més maldecaps, més egoisme,... En el moment que comences a adonar-te compte que estas creixent la vida perd la seva màgia i l'esperança s'incorpora, l'esperança de poder entrar a la universitat que desitges, l'esperança de trobar l'amor, l'esperança de ser feliç, l'esperança de ser estimat, l'esperança de que la mort dels teus estimats arribi el més tard possible, l'esperança de tot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada