Per tu, mai t'oblidarè

Un instant únic que hi ha gent que diu que és sort i d'altre que és desgràcia. El que tots tenim assegurat és que s'acaba aviat o d'hora però té un final.
Hi ha persones que ho comparteixen, n'hi ha que prefereixen estar sols, i n'hi ha que no tenen altre remei. El que si sé segur és que donem voltes sempre al mateix, tothom igual i el que ens diferencia no és com pensem sinó com actuem amb el cap, els nostres actes pensats o no, perquè a vegades el cor té raons que la ment no entén.
I que un cop acabat aquest instant el que queda són els rècords que la gent que encara esta viva ha guardat de tu perquè la teva vida són el grup de rècords de diversa gent que t'ha vist, ajudat, cuidat, estimat, odiat,... que són el que queda.
No mors del tot fins que tota aquesta gent que ha viscut amb tu no marxi.
La meva vida està repartida a molta gent com jo que tinc parts de vida de l'altre gent i que quan mori aquests rècord marxaran amb mi i retornaran als seus veritables amos.